N’és l’arquitectura, estúpid!
Deixa un comentariN’és l’arquitectura, estúpid!
Per Edward Mazria.
Qui té realment la clau del termòstat mundial? La resposta podria sorprendre’t.
Una de les claus per a disminuir l’escalfament global en el nostre bonic i petitet planeta blau podria ser educant als arquitectes i altres professionals de la construcció sobre el disseny i la construcció d’edificis més eficients.
Com disminuir dràsticament les emissions de gasos de l’efecte hivernacle, minvant la nostra dependència als combustibles fòssils i esdevenir més eficients energèticament sense que l’economia dels EUA se’n vaja en orris?
Fins ara, ningú ha arribat a una resposta viable, sobretot perquè seguim mirant l’escalfament global des del mateix angle.
El resultat és una visió estreta, continuem sense veure el bosc per culpa dels arbres amb remeis parcials com els cotxes menys contaminants, menys xemeneies, més fonts d’energia renovables. Cadascun és necessari, però resol només part del problema.
Allò que necessitem és un canvi de paradigma en la manera de veure el consum d’energia en aquest país. És l’arquitectura residencial, comercial i industrial i els seus materials de construcció, que comptabilitzen quasi la meitat de tota l’energia utilitzada en aquest país cada any. I són els arquitectes els que tenen la clau per a reduir el termòstat global.
El govern no reconeix açò. La comunitat científica i el públic tampoc. Els mateixos arquitectes no reconeixen açò. Per què no?
La resposta és senzilla. La majoria de gent no entén què fan els arquitectes realment i molts arquitectes no tenen una comprensió profunda de la relació entre arquitectura i l’entorn natural.
Si voleu llegir més passeu al “Vull llegir més…“
El major problema amb el actual pensament de l’escalfament global és que les solucions han estan enfocades en àrees on les reduccions nominals en el consum d’energia i emissions poden ser assolides. Per exemple, els vigilants del medi ambient i els mitjans de comunicació han fet dels tot-terreny (SUVs ) el principal malfactor del moviment verd. Però, si es tragueren tots els cotxes tot-terreny i esportius de la carretera demà i es reemplacen per híbrids, l’impacte en l’escalfament global seria mínim,
Açò es degut al fet que la flota sencera de SUVs, furgonetes i vehicles industrials lleugers en aquest país, només representa el 6,5 % del total d’energia consumida als EUA cada any. Això no vol dir que hàgem d’abandonar els esforços per a produir SUVs i cotxes més eficients i respectuosos amb el medi ambient (reduir les emissions en tots els sectors, tant com puguem la nostra dependència del petroli estranger és fonamental, però demostra una enorme ceguesa en la consciència energètica dels EUA. Aquells que desenvolupen i promouen un marc de treball per a iniciatives mediambientals ens ha encaixat dins d’una estreta visió del problema, limitant així l’abast de les solucions potencials.
Tothom ha passat per alt la major font d’emissions i el consum d’energia en aquest país. N’és l’arquitectura.
EL GRAN GRÀFIC
Redreçar l’escalfament global és com resoldre el trencaclosques del Cub de Rubik. Prendre-hi la combinació correcta d’elements per completar un quadre plausible de reversió de les emissions que no llastre l’economia dels EUA.
En el procés d’explorar una solució, les dades han estat dividides tradicionalment en quatre sectors –el sector industrial, amb el major consum d’energia y emissions de gasos d’efecte hivernacle, seguit del sector del transport, el sector residencial i el sector comercial.
Les crides més fortes demanen majors reformes en el sector del transport començant amb una major eficiència energètica i impulsar la industria automotriu per desenvolupar noves fonts de combustible i vehicles, tals com a vehicles de bateries elèctriques per a diversos combustibles i camions elèctrics.
El programa industrial focalitzat en tecnologies més eficients per a producció, acoblat a l’ús de gas natural menys contaminant (per a reemplaçar el carbó) i recursos de generació de força elèctrica (vent, biomassa, geotèrmia i solar) per a la generació d’electricitat.
En els sectors residencial i comercial, s’ha posat èmfasi en la promulgació de normes i en la provisió d’incentius per augmentar l’eficiència energètica de les evolvents dels edificis, electrodomèstics, accessoris d’il·luminació i sistemes mecànics i elèctrics.
Preses en conjunt, aquestes estratègies són totes millorables i necessàries, però només van dirigides a adreçar una part de la contribució dels EUA a l’escalfament global. Per exemple, caldria augmentar la ràtio de consum de milles/litres de combustible per passatger dels vehicles utilitaris de carretera a una mitjana de 40 mph (milles per hora -> 64,4 Km/h.) durant els propers deu anys només per a poder estabilitzar l’augment previst en el consum de combustible als nivells d’avui.
El grup de pressió mediambiental, la indústria elèctrica d’útils elèctrics i l’actual administració estan a quilòmetres de distància quan es tracta de la utilització de tecnologies d’energia renovable per a la generació d’electricitat. A la comunitat mediambiental li agradaria veure un 8,6 % de la demanda total d’electricitat dels EUA per a l’any 2020 generats per energies renovables (vent, solar, biomassa and geotèrmia), mentre que la industria i la Administració d’Informació d’Energia (EIA) preveuen només el 2,3 per cent. No obstant això, el 8,6 per cent de electricitat produït per energies renovables només subministraria aproximadament el 30 % de l’augment previst per EIA en demanda d’energia. Mentrestant, en sectors residencials i comercials, els codis prescriptius de conducta en la construcció ja han estat adoptats per molts estats de la unió, amb tot, els codis de conducta fonamentals d’energia per a reducció d’emissions en aquells sectors són inversemblants.
Cap d’aquestes estratègies inverteix les nostres emissions, tot i que mitiga l’impacte d’emissions tal i com la nostra necessitat futura espiral d’energia creixerà. Opineu així, com si d’una despesa deficitària es tractàs. Menystenint-lo com si fóra el nostre deute nacional de rovellons. De moment, estem pagant els interessos sense tocar el capital principal.
Necessitem rebaixar el termòstat global, però la clau està amagada.
Qui té la clau?
Els arquitectes!
EL CAS DE L’ARQUITECTURA
A través de reorganitzant gràficament la forma tradicional de presentar l’ús d’energia i les emissions de gasos, la clau per a la visualització dels problemes i les accions necessàries per fer front a la situació s’aclareixen. Creant-hi un nou sector anomenat “Arquitectura”, el qual combina els sectors residencial i comercial i aquella part del sector industrial que conté edificis i materials industrial, sorgeix un nou i ben diferent gràfic. Aquest gràfic il·lustra clarament el problema i els sectors que acuradament que cal ser investigats amb la finalitat d’efectuar un canvi.
En aquest nou gràfic, Arquitectura consum aproximadament un 48 % de tota l’energia produïda als EUA i és responsable del 46 % de totes les emissions anuals de CO2 als EUA. És quasi el doble que cap altre sector. N’és també el més ràpid creixent consumidor d’energia i d’emissions.
Els edificis es troben entre els artefactes físics produïts per la societat més longeus. Ells estan en ús normalment de 50 a100 anys, pel que la seua inèrcia té un major impacte en el futur ús de energia i models d’emissions. L’arquitectura de hui en dia estarà amb nosaltres per un llarg temps.
Els arquitectes dissenyen la majoria dels edificis i detallen tots els materials usats en les seues construccions. El disseny d’un edifici –la seua forma, composició de finestres, materials de construcció i acabats- determina en gran mesura el consum d’energia i les emissions de gas al llarg del cicle de vida de l’edifici i les pautes d’emissió de gas.
Els sistemes mecànics i elèctrics incorporats dins del disseny d’un edifici converteixen l’energia de combustible fòssil de hui per fer el disseny habitable -per a calefacció, climatització, il·luminació i ventilació d’espais així com l’equip d’alimentació. Els edificis poden ser dissenyats per utilitzar quantitats grans o petites d’energia importada i en alguns casos cap energia importada en absolut.
Hui en dia, arquitectura s’ha allunyat i s’ha divorciat totalment de la naturalesa. La major part de les estructures són dissenyades per ser aïllades del seu entorn circumdant. Açò requereix un ininterromput subministrament d’energia de combustible fòssil per a funcionar. En cas contrari, si el seu subministrament d’energia és discontinu, es converteix en inhabitable –massa calor, massa fred, sense llum, etc. Aquestes estructures s’aïllen a sí mateixes contra el medi ambient durant tant de temps com siga possible en un esforç per conservar les seues condicions internes. Els estàndards de construcció i els codis dels edificis vigent hui en dia recolzen plenament aquesta estratègia de disseny.
Actualment, la majoria dels codis energètics d’edificació requereixen suficients valors d’aïllament per a murs, cobertes, fonaments i zones de vidres en recolze d’aquesta estratègia de disseny. Aquestes codis estan en el punt on els requisits més estrictes produeixen rendiments molt petits. En molts casos, l’energia que es necessita per produir el material addicional és més gran que els estalvis potencials. De fet, el consum d’energia als EUA per metre quadrat de construcció ha crescut lleugerament des de 1990, a testimoni del fet que els codis de construcció no han sigut efectius en l’estimulació de reduccions addicionals en el sector de la Arquitectura.
Sabem que els edificis poden ser dissenyats hui en dia per a ser operatius amb menys de la meitat d’energia de la mitjana dels edificis dels EUA sense cost addicional. La informació de disseny necessària per aconseguir això està lliurement disponible. Fou desenvolupada als anys 70 i 80 juntament amb els projectes de demostració que van ser construïts i supervisats en aquella època. La biblioteca Mount Airy, en Carolina del Nord, es un exemple d’un d’aquests projectes de demostració. Des de llavors, molts edificis de tot tipus han segut dissenyats i construïts amb un consum anual d’energia i emissions de CO2 del 50 al 75 % per davall de la mitjana dels EUA, que il·lustra més que aquesta magnitud de les reduccions és fàcilment assequible.
UN PLÀNOL PER A LA REVOLUCIÓ
Aconseguint aquestes reduccions en el sector de l’Arquitectura exigirà ni més ni menys que una revolució en la comunitat del disseny arquitectònic. El repte és que l’arquitectura heretada dels nostres predecessors no és valida avui en dia. Els problemes globals que tenim ara proporcionen la base per a una nova arquitectura i un diàleg amb la natura que li donarà a aquesta nova arquitectura la seua singularitat.
Aquesta revolució, si es vol tenir èxit, comença amb l’ensenyament del disseny i la compressió de que cada treball d’arquitectura té implicacions globals. Actualment hi ha 124 escoles acreditades d’arquitectura en els EUA amb una inscripció de més de 30.000 estudiants. Menys de la meitat de les escoles tenen facultat amb un profund coneixement dels principis de disseny necessaris per transformar l’arquitectura des de la seua confiança cega i passiva en els combustibles fòssils cap a una arquitectura íntimament lligada al món natural en què vivim. I, de les escoles que sí tenen aquests docents amb experiència en el disseny d’edificis de baix consum energètic, moltes tenen només un membre de la facultat amb l’experiència necessària. Hi ha molt poc temps per educar a milers de professors en els principis de disseny necessaris per efectuar un canvi dramàtic en la producció de les emissions del sector d’Arquitectura i els patrons de consum d’’energia operativa i requerida. No obstant això, a causa de la naturalesa dels programes arquitectònics i els seus sistemes de tallers de disseny, l’educació d’estudiants i docents pot tindre lloc de la nit al dia.
El que es necessita en totes i cada un dels estudis, inclòs com un requisit en els problemes emesos als estudiants, és que l’arquitectura ha de ser dissenyada per comprometre’s amb el medi ambient d’una manera que redueix significativament o elimina la necessitat de combustibles fòssils. Degut al caràcter d’investigació dels tallers de disseny, els estudiants s’eduquen a sí mateixos a través de la investigació necessària per a dirigir els problemes de disseny, i –a través de crítiques- també ells educaran els seus instructors.
Les escoles han d’oferir també simulacions amb ordenadors i cursos de sistemes vius per augmentar els estudis de disseny i proveir a estudiants amb un coneixement profund dels principis que intervenen en els processos naturals. Les escoles, per tant, tenen la possibilitat d’instituir canvis en la professió tan profundes que podem començar a parlar d’una nova direcció en l’arquitectura. Es fica en l’arquitectura un paper fonamental en la resolució d’un dilema global crític, i en fer-ho, serveix al propòsit creatiu més elevat.
Per assegurar que tot això es porta a terme ràpidament, el Consell Nacional d’Acreditació d’Arquitectura ha de fer l’acreditació de programes d’arquitectura depenent del compliment dels requisits anteriors, i les Juntes Estatals de llicències han d’incloure en el seu examen de llicències professionals d’arquitectura d’un segment que requereix una comprensió d’aquests principis.
Hi ha altres efectes beneficiosos per a la implementació d’aquesta estratègia educativa. Aproximadament el 15 per cent dels estudiants d’arquitectura venen de fora i molts d’aquestos estudiants internacionals estan en programes de postgrau. Els EUA formarà aquests estudiants, molts dels quals tornaran als seus països, en els principis de disseny necessaris, per a afectar importants reduccions en les emissions mundials de gasos d’efecte hivernacle. Açò és especialment important en els països en desenvolupament en els seus esforços per augmentar el seu nivell de vida amb grans inversions en projectes d’infraestructura i construcció.
I escoles amb plans d’estudi basats en el disseny industrial i disseny d’interior poden incorporar les mateixes estratègies per a aconseguit també un canvi major en els seus programes.
CITA AMB EL REPTE
Juntament amb aquesta transició en l’ensenyament del disseny, ha d’haver un procés per donar suport a un moviment similar a l’àmbit professional de l’arquitectura. Per a posar en marxa, el govern federal i estatal requeriria que totes les reformes del govern i projectes de construcció nous es dissenyen per satisfer un consum d’energia estàndard de la meitat de la mitjana regional dels EUA per aquest tipus de construccions. Una vegada aquest estàndard estiga establit, la majoria dels governs de les ciutats i els comtats, consells escolars, autoritats d’habitatge i les institucions educatives faran el mateix amb normes similars.
L’adopció d’aquestes mesures d’actuació estarien vinculades amb un programa federal intensiu per perfeccionar i transformar complexos i enutjosos programes de simulació de rendiment de construcció perquè siguen de fàcil ús, en format gràfic i perfectament integrat amb programes de Disseny Assistit per Ordinador (CAD) actualment utilitzats en els estudis d’arquitectura. Açò ens assegurarà que els estudis d’arquitectura tindran les ferramentes necessàries per a complir amb les requisits dels nous estàndards.
Quan aquestos programes de simulació tinguen un ús estés, els codis de construcció per a tots els desenvolupaments residencials i construccions comercials, institucionals i multifamiliars poden ser canviats els seus requeriments actuals prescriptius per les noves normes de funcionament que estaran disponibles per a tots els edificis del govern.
El Institut de Arquitectes Americans (AIA) ha produït una riquesa d’informació en relació a l’energia requerida en els materials de construcció. Per reduir encara més el consum d’energia i les emissions en el sector de l’Arquitectura, aquest material estaria incorporat a un patrocini federal, d’àmbit nacional, programa d’educació continua de AIA amb l’objectiu específic de reduir l’energia requerida de dissenys d’edificis en un modest 15 per cent per a l’any 2008.
Amb aproximadament 0,16 bilions de metres quadrats de demolicions d’edificis, 0,46 bilions de metres quadrats de nova construcció i 1,46 metres quadrats de rehabilitació tenint lloc als EUA cada any, el potencial del consum anual d’energia i les reduccions d’emissions de CO2 són enormes. Si els programes mencionats es posaran en pràctica, el consum d’energia i les emissions en tot el sector d’Arquitectura s’estabilitzaria i començaria a disminuir. Això posaria als EUA en camí cap al compliment de les seues obligacions internacionals.
Ja que el 76 per cent de tota l’electricitat produïda als EUA s’utilitza només per al funcionament dels edificis, aquests programes també substituirien la necessitat de construir més de 1300 centrals elèctriques durant els propers 20 anys projectades per la Política Nacional d’Energia. Açò reduiria la necessitat de extraure, transportar i cremar 750 milions de tones de carbó i construir milers de quilòmetres de canonades de gas i línies d’electricitat durant en mateix període.
LA CLAU
La comunitat arquitectònica americana té l’oportunitat única per a dirigir el camí de revertir la tendència destructiva del canvi climàtic induït per l’home. Ells (els arquitectes) guarden la clau del pany del termòstat global. Ells han d’obrir el pany del termòstat global. Si ells obren el pany, i si la indústria automobilística igualment accepta les seues responsabilitats d’augmentar el quilometratge per unitat de combustible i persona de la seua flota –i si més estats requereixen que el percentatge de llurs energies provinents de recursos pol·luents- recursos renovables- llavors, els EUA tindran una estratègia viable per a combatre l’escalfament global i restaurar la seua bona voluntat internacional i credibilitat.