ARCHILETTERS

Amb motiu del XXV aniversari de La Capella de Ministrers, la Universitat de València-Estudi General prepara una exposició que es dirà “El Cicle de la Vida“, la curadora de la qual ens ha proposat dissenyar un cartell gràfic direccional que n’indicarà les obres exposades.

L’exposició es produïrà al claustre de la Universitat en un moment en què s’està restaurant el mateix a hores d’ara. L’espai de l’exposició seran les ales claustrals que en quedaran lliures i resguardades a ambdues bandes en protegir les columnates.
L’estàtua d’en Joan Lluís Vives serà evacuada.

L’espai expositiu serà una mena de deambulatori on s’exponen les obres de
Carme Calvo,  d’Eva Lootz, Isabel Muñoz i Flor Garduño.

Una exposició és també una obra d’art en si mateixa. ¿No sé perquè s’ha perdut el sentit espaial en les exposicions darrerement?. Ni tampoc perquè no hi ha tot un sentit audiovisual en aquesta activitat. Muntar una exposició, performance o instal·lació requereix de molta imaginació i capacitat de ‘visualització i sensorització’ del conjunt, així com la determinant manera d’il·luminar. N’és tot un repte artístic. Pluridisciplinar.

A TOMB D’AÇÒ
Recorde una exposició total de Joseph Beuys a la Stäat Gallerie de Berlín (National  Gallery), on fins i tot podies sentir un “Jaaaa” seguit d’un “Neinnnn” de cadència impertorbable mentre anaves descendint per les rampes al soterrani d’aquell immens espai suportat per sols vuit columnes gegants metàl·liques. Tota una experiència sensitiva.

QUID PRO QUO
Una de les intencionalitats evidents rau en el xoc ‘contrast’ entre la música medieval de tendència misògina front a la selecció d’artistes actuals de fort sentit clànic femení.

El resultat final és el producte de més mitja dotzena de ‘provatures’ que pogueren addir-se amb el ‘sentit’ que hom vol impregnar-hi la curadora.

Al vull llegir més hi ha uns d’ells. Massa tendenciosos per l’elecció del color. 

I també alguna de les fotografies a ésser exhibides