ambFilosofia

En aquestes eleccions, el grup polític que ha perdut més vots en percentatge és la CUP. Intentarem una hipòtesi explicativa:

La CUP han accentuat el missatge antifeixista, antiVox; però, fins a un cert punt, ha blanquejat l’esquerra espanyola, sense insistir que en la qüestió nacional són igualment espanyolistes. Això li ha comportat una sagnia de vots cap aquesta esquerra espanyolista per frenar Vox.

Haguessin hagut d’explicar que, en la mesura que aquesta esquerra espanyola mantenen Catalunya dins l’Estat espanyol per la força, tenen en aquesta qüestió un comportament que podem considerar feixista (ús de la violència física i sistèmica per sotmetre l’enemic).

Per posar a prova la hipòtesi, agafarem l’últim baròmetre del CEO i considerarem la valoració entre espanyolisme i catalanisme que donen els votants de la CUP al grup de EnComúPodem i ho posarem en relació a la freqüència de vot a aquestes últimes formacions.

La hipòtesi és: si és un votant de la CUP que considera catalanista EnComúPodem, llavors hi ha una freqüència elevada de vot a esquerra espanyolista

La sintaxi per obtenir les respostes:

;seleccionem votants que recorden haver votat CUP i que consideren EnComúPodem espanyolista

select if REC_CONGRES_VOT=10 and ESP_CAT_0_10_CEC<5.

;observem la intenció de vot de l’aplec obtingut

FREQ /VAR=INT_CONGRES_VOT.

A les eleccions al Congrés dels Diputats, convocades pel proper 23 de juliol a quin partit o coalició votarà?

Fidelitat del vot del 56,3% i 9,4% dels votants a la coalició SUMAR

;seleccionem votants que recorden haver votat CUP i que consideren EnComúPodem catalanista

select if REC_CONGRES_VOT=10 and ESP_CAT_0_10_CEC>4.

;observem la intenció de vot de l’aplec obtingut

FREQ /VAR=INT_CONGRES_VOT.

A les eleccions al Congrés dels Diputats, convocades pel proper 23 de juliol a quin partit o coalició votarà?

Si consideren EnComúPodem catalanista: Fidelitat del vot del 42,9% i 19% votants a l’esquerra espanyola.

Si consideren EnComúPodem espanyolista: Fidelitat del vot del 56,3% i 9,4% votants a la coalició SUMAR.

Per tant, podem dir que la hipòtesi ha superat aquesta prova: no insistir en el caràcter espanyolista (i per tant filo-feixista) de l’esquerra espanyola ha estat un error important.

Com sempre, utilitzant l’últim baròmetre del CEO, partim de l’espai bidimensional determinat pels eixos identitari (NS, ES, EM, CM, CT) i sociopolític (NS, DT, DM, EM, EQ).

Els vots de JUNTS provenen de les següents caselles: EMxDM, CMxDT, CMxDM, CMxEqM, CTxDT, CTxDM, CTxEqM.

a Barcelona, segons el cens, hi ha 1.109.158 persones amb dret a vot, i la magnitud d’aquestes caselles és la següent:

La Població de cada casella l’hem obtinguda multiplicant el percentatge de població que se situa a cada casella, segons l’enquesta, per la població amb dret a vot.

Nosaltres fèiem la suposició que Trias anava a buscar vots de la casella EMxDM.

Primer simplement distribuirem el total de vot a JUNTS segons els percentatges del baròmetre. Multipliquem el percentatge de vot a JUNTS que correspon a cada casella, segons l’enquesta, pel vot total a JUNTS.

Segons això, el percentatge sobre el total de vot i la quantitat de vot a JUNTS que correspon a cada casella és:

Ja es veu que aquests percentatges han quedat modificats. Per exemple, si la casella CTxDT té 17.747 persones, JUNTS no pot haver obtingut 16.565 vots d’aquesta casella.

Nosaltres fèiem la suposició que Trias anava a buscar vots de la casella EMxDM. Quants vots ha agafat d’aquesta casella?. Tot seran suposicions; però podem fer-nos una idea general. Primer anem a considerar la [Pob casella] amb la participació. Considerarem que la participació per la dreta ha estat del 70% i per l’esquerra del 55% (globalment del 60,57%). En cap cas el nombre de vots per Trias pot ser superior a aquesta xifra, i ha de guardar una certa distància. A més reduirem el percentatge provinent de CTxEQM, ja que és on, en el conjunt del país, més ha incidit l’abstenció.

Les xifres serien:

El vot a Trias de la casella EMxDM (mig espanyol, de dreta moderada) hauria passat de 4.179 d’intenció sense Trias a 25.221, amb Trias. La baixada en la casella CTxEQM (catalans, d’esquerra moderada) s’hauria compensat per aquesta casella, EMxDM, i pels bons resultats en caselles catalans i de dretes. Un gir cap a la dreta de JUNTS.

Dues qüestions: Es pot encara intentar millorar el resultat, aprofundint el gir a la dreta i a l’autonomisme?. És extrapolable a la resta de Catalunya? és a dir, es pot desplaçar JUNTS cap a la dreta i l’autonomisme (EMxDM) sense perdre vot significatiu de CTxEQM?.

Es pot encara intentar millorar el resultat, aprofundint el gir a la dreta i a l’autonomisme?.

Els vots ja no podrien venir de catalans de dretes, perquè ja gairebé s’ha arribat a la seva totalitat. Haurien de venir, doncs, dels EMxDM. Tot dependrà de fins a quin punt JUNTS es pot desplaçar a la dreta i a l’autonomisme sense perdre significativament el vot de CTxEQM. En aquest sentit podem fer la previsió que la Míriam Nogueres ho té malament: una part de vot de CTxEQM ja l’han perdut (serà capaç de recuperar-lo?) i la Míriam no agafarà el vot de EMxDM. L’operació Trias perjudica electoralment el sector sobiranista de JUNTS

És extrapolable a la resta de Catalunya? és a dir, es pot desplaçar JUNTS cap a la dreta i l’autonomisme (EMxDM) sense perdre vot significatiu de CTxEQM?.

ERC ha intentat la mateixa jugada amb els EMxEQM (espanyols moderats, d’esquerra moderada). Però no ho ha aconseguit, ERC no augmenta de vot a EMxEQM (que va al PSC i als Comuns) i ha perdut vot catalanista de CMxEQM. Són diferents els EMxDM dels EMxEQM? o és simplement l’efecte anti-Colau i JUNTS, a nivell de país, tampoc aconseguirà vot de EMxDM? fins on es pot estirar la corda amb els CTxEQM (vot principal de JUNTS)? i amb els CMxEQM (vot principal d’ERC)?

Discutir a fons tot això ens ha de portar a reflexionar sobre la solidesa del Règim del 78 i el nivell de consciència i d’organització de l’independentisme.

En l’últim baròmetre del CEO hi ha unes preguntes referides a una actitud social tancada o oberta. Son les següents:

Fins a quin punt està d’acord o en desacord amb cadascuna de les següents afirmacions(de 1=Molt d’acord, a 5=Molt en desacord):

1. Com menys intervingui el Govern en l’economia, millor serà pel país.

2. Cal abaixar els impostos, encara que això impliqui reduir serveis i prestacions públiques.

3. L’escola ha d’ensenyar als nens a obeir l’autoritat.

4. En qualsevol circumstància, la llei sempre ha de ser obeïda.

5. Amb tanta immigració, un ja no se sent com a casa.

Utilitzant el programa estadístic de codi obert PSPP, hem sumat els valors obtinguts en les respostes a les 5 preguntes que hem col·locat sota la variable Actitud_TncOberta, la qual agafarà valors de 5 a 25. Hem traslladat aquests valors a una escala de 0 a 10 (0-actitud molt tancada, 10-actitud molt oberta).

Ara preguntarem a la base de dades sobre l’actitud tancada-oberta dels votants de JUNTS i del PSC.

temporary.

select if (int_parlament_vot_r_r=7 or int_parlament_vot_r_r=4).

;seleccionem votants de Junts (7) o PSC (4)

MEAN Actitud_TncOberta_10 BY int_parlament_vot_r_r.

;demanem la mitjana en l’actitud tancada-oberta respecte aquests aplecs de JUNTS i del PSC

La puntuació dels votants del PSC és de 4,94

La puntuació dels votants de JUNTS és de 5,56

(0-actitud molt tancada, 10-actitud molt oberta).

Allò d’un govern més progressista amb el PSC, estadísticament, no és cert, almenys pel que fa als seus votants.

Podríem preguntar-nos fins a quin punt l’enquesta podria està manipulada. Les deformacions solen venir en la selecció de la mostra; però encara que els percentatges d’intenció de vot siguin alterats, la pregunta és interior a l’aplec mateix, als votants de JUNTS i del PSC, no al seu pes relatiu. Per tant, el resultat pot reflectir correctament l’actitud d’uns i altres.

Imagineu que dono a algú l’ordre «sigues lliure». Aquesta és una ordre paradoxal, ja que si em faig lliure, estic obeint un mandat i no demostro la meva llibertat; i si no em faig lliure, de fet, sí que demostro la meva llibertat no obeint el mandat; però no sóc lliure i …he d’obeir el mandat que em diu que em faci lliure. És de bojos!!

Imagineu que la persona Països Castellans decideix abraçar els valors que representa el PP; però aleshores, des de el Principat de Catalunya, amb el nostre vot, els obliguem a aguantar el Zapatero (eleccions generals 2008). Des del seu punt de vista els estem obligant a ser el que no volen ser.

Amb tota la bona «intenció» alguns de nosaltres voldrien salvar els Països Castellans de la dreta, de ser el que volen ser, amb el missatge «sigueu lliures» de la intolerància, del supremacisme, de l’irracionalisme, de les grans desigualtats, del masclisme. Aquesta «intenció» generarà als Països Castellans, per demostrar la seva llibertat i personalitat, un gir precisament cap a aquest valors de no llibertat. I la paradoxa que impedeix precisament el debat racional.

Realment podem parlar d’una bona «intenció»per part nostra?. No estem demostrant una ignorància total de les complexitats de la ment humana?. NO és també una manera de no haver d’exigir el respecte a la nostra llibertat?. Una manera de defugir el conflicte que ens fa por?. I no vull donar la culpa al maltractat, això també és culpa del maltractador. Hem patit ja dues grans derrotes que han costat una gran repressió el 1714 i el 1939. Però hem d’entendre que aquesta bona «intenció» és també producte dels maltractaments. I anirà acompanyada d’autoodi ja que en el fons sabem que és una debilitat producte de la por als maltractaments.

La psicologia moderna ens proporciona eines molt més dignes, subtils i intel·ligents per fer front a aquest tipus de conflictes amb els veïns.

Utilitzem l’últim baròmetre del CEO.

Primer de tot anem a veure com es situen els barcelonins en l’espai bidimensional constituït pels eixos identitari i social:

BCN. Perfil identitari-social

Les caselles amb més percentatge són «espanyol moderat x esquerra moderada» 15,5%; «català moderat x esquerra moderada» 15,3%; «espanyol moderat x dreta moderada» 14,4%; «català x esquerra moderada» 10,7%.

Anem a veure ara de quines caselles prové la intenció de vot a Junts .

BCN. Procedència de la intenció de vot a JUNTS

El 36,1% del vot prové de subjectes que es defineixen com a catalans d’esquerra moderada. L’electorat de JUNTS es defineix majoritàriament com catalanista i d’esquerres.

Si mirem la taula «BCN.Perfil identitari-social», crec que podem afirmar que l’operació Trias va dirigida als «espanyol moderat x dreta moderada» que són el 14,4% de l’electorat. Això inevitablement ha de provocar tensions amb «català x esquerra moderada» que són el 10,7% de l’electorat, però el 36,1% d’intenció de vot a JUNTS. I això no pot venir compensat pels «català moderat x dreta moderada» que són només el 5% de l’electorat.

Anem a veure la intenció de VOT dels EMxDM a BCN.

BCN. Intenció de vot dels EMxDM (espanyol moderat x dreta moderada)

NO hi ha pràcticament intenció de vot a JUNTS. PSC i ERC són els més votats. JUNTS, per arrossegar alguna part d’aquest vot, ha competir amb ERC, abandonar la independència, i amb el PSC, aparèixer com l’alternativa anti-Colau, cosa que, com vèiem, ha de provocar tensions amb el nucli actual de votants de JUNTS.

Pot sortir bé; però també pot sortir malament i perdre bous i esquelles: no guanyar electorat espanyolista de dretes i perdre electorat catalanista d’esquerres. Si surt bé, es consolidarà el gir autonomista de JUNTS. Si surt malament, ….

Analitzem l’últim baròmetre del CEO. La població de Catalunya en molts aspectes no és normal, vull dir, no segueix la corba normal. Ja ho vèiem en l’apunt anterior: L’últim baròmetre del CEO.

Per intentar aconseguir la normalitat en les nostres anàlisis, dividim la població en dos aplecs: aquells que es consideren catalans / aquells que es consideren espanyols. Així cadascun d’ells pot seguir una distribució normal en les respostes a les qüestions de l’enquesta.

Com a exemple de la disparitat, a banda de consideracions de normalitat, considerem la diferència entre els dos aplecs respecte de la pregunta:

«Quina forma de govern prefereix vostè, monarquia o república?»

Realment Catalunya no té Rei. Només el 1,40% dels que es consideren catalans prefereix la monarquia. Fins i tot, sembla que els que es consideren espanyols també s’han «contaminat» i una majoria 57,60% prefereix la república (segurament espanyola).

Anem a analitzar, per als dos aplecs, les respostes a la pregunta:

«Quan es parla de política, normalment s’utilitzen les expressions esquerra i dreta, indiqui on s’ubicaria vostè? (escala 0-10)»
Un índex de Curtosi superior a 3 indica no normalitat, cosa que es dona en l’aplec «espanyol». S’amunteguen al voltant del 4,46; alguna cosa passa aquí. Pel «català» podem assumir la normalitat.
Ara bé, l’ escala 0-10, pot no ser d’interval, vull dir, les distàncies entre cada dos valors poden no ser les mateixes. Per l’entrevistat la distància entre el 4 i el 5 pot no ser la mateixa que entre el 2 i el 3.
Ara bé, assumida la normalitat, podem considerar les xifres 0,1,2,.. com a simples etiquetes A,B,C,…i intentar calcular la distància real entre aquestes etiquetes

La columna «z» dona la puntuació estàndard que correspon als percentatges acumulats assumida la normalitat. La columna «NCE» trasllada aquestes puntuacions a una escala de 0 a 10; però ara els valors marquen increments proporcionals i reals, de manera que, per l’aplec «Català», en una escala de 0-10, a l’etiqueta «0» correspon un valor de 1,69; per l’etiqueta 1 correspon un valor-puntuació de 2,18; i passa el mateix per totes les altres etiquetes.
Per l’aplec «català» la mitjana i la mediana se situen entre les etiquetes 3-4 i valor NCE 5: és el centre on el 50% queden per sota i per sobre. Per l’aplec «espanyol» aquest punt se situa entre les etiquetes 4-5. L’aplec català es situa més a l’esquerra i sense pràcticament presència de dreta radical.
El Junts de Trias es pensat pel públic «espanyol», anitColau?
Quan a la distancia entre les etiquetes, la distància més gran es dóna entre 1 i 2 i entre 4 i 5. Penso que 0, 1 serien valors que l’entrevistat entén d’esquerra radical (el 2 seria compartit), i que el pas del 4 al 5 és el pas de considerar-se d’esquerres a considerar-se de dretes sense explicitar-ho. Més enllà de l’etiqueta «5» no apareix un salt, hi ha una transició gradual a puntuacions més a la dreta. Què ens pot indicar això?
Anem a veure on es situen els votants de Vox i de les CUP:

Una part molt important dels votants de VOX, el 35,20%, es donen un 5, no es veuen d’extrema dreta o ho amaguen. Si tenim present que l’aplec «espanyol» presentava una anomalia de normalitat: que hi havia una quantitat anormal de gent a 5, doncs, més aviat ho amaguen, si fossin sincers, es donarien valors més alts. No passa això amb els «catalans» d’esquerra radical, només un 7,50% es donen un 5.

Ja vam explicar a Els errors del CEO i, en general, de les enquestes fetes a Catalunya. que la llengua pròpia és un factor sociodemogràfic determinant en els resultats que ens donaran les enquestes fetes a Catalunya. L’últim baròmetre del CEO s’ajusta aproximadament als valors poblacionals quan als subjectes que consideren el català llengua pròpia (42%); però queda distorsionat per aquells que consideren com a pròpia el castellà o ambdues llengües. La causa és que la pregunta sobre la llengua pròpia resulta dividida en dues. Primer la opció és: Català / Castellà / Altres, i després per «Altres» hi ha l’opció: Català i castellà per igual / Aranès / Àrab / Romanès. En anteriors enquestes això es presentava en una sola pregunta. Ara els que tenen «Català i castellà per igual» no tenen entrada pròpia en la primera pregunta i això els indueix a decidir-se entre Català i castellà, i majoritàriament es decideixen pel castellà ja que, segons percentatges, el català no és la llengua que van parlar primer.

Nosaltres ja hem defensat en un anterior apunt, La població a Catalunya: Llengua i actituds socials. diferències significatives entre els dos grups, no producte de l’atzar, en les actituds socials. Per una banda tenim, junts, aquells que consideren com a llengua pròpia «Català» o «Català i castellà per igual» i per l’altra els que consideren com a pròpia el «Castellà». Amb aquest baròmetre no podem fer aquesta divisió de casos i no podrem, doncs, analitzar per separat aquests aplecs.

Hi ha alguna altra manera d’obtenir aquests aplecs?. En anteriors baròmetres hi ha la pregunta: «On s’ubicaria vostè en una escala on un extrem significa màxim espanyolisme i l’altre extrem màxim catalanisme?»; Però en aquest baròmetre la pregunta també queda dividida en dues: primer pregunta pel catalanisme i després per l’espanyolisme. Això pressuposa que catalanisme i espanyolisme són compatibles, nosaltres creiem que no. Aquestes preguntes, doncs, no ens serveixen per fer la divisió. Queda una última pregunta: «Amb quina de les següents frases se sent més identificat/ada: em sento només espanyol/a, més espanyol/a que català/ana, tan espanyol/a com català/ana, més català/ana que espanyol/a o només català/ana?». I, lògicament, els «tan espanyol/a com català/ana» els considerarem, en la pràctica totalitat, com a espanyolistes, de fet és l’aplec més important dins l’espanyolisme.

Primer veiem com, agafats tots conjuntament, les dades no segueixen una distribució normal i tenen un valor d’asimetria de 6, quan el màxim per acceptar la normalitat seria de 3. És com si per mesurar l’alçada agaféssim conjuntament homes i dones. En segon lloc anem a veure les freqüències:

Amb això ens queden dos aplecs un, espanyolistes, amb el 55,9% i l’altre, catalanistes, amb el 44,1%. En propers apunts, farem una anàlisi separada dels dos grups quan a diverses qüestions que es pregunten en el baròmetre del CEO.

Tal com vam predir, a finals de febrer s’ha assolit el punt més baix de la vuitena onada i ha començat la novena onada. De fet la baixada d’ingressats ha estat més pronunciada del que havíem previst. Pronosticàvem baixar fins a 350 ingressats hospitalaris i s’ha baixat fins a 273, el dia 26 de febrer. De fet aquest és un element a examinar amb més detall. Ja vam explicar que cada vegada les onades son més esmorteïdes. Però l’oscil·lació s’hauria de reduir també amb el mínims, que s’haurien d’acostar al punt d’equilibri. La vuitena va tenir un màxim de 994 ingressats, el dia 11 de desembre. En l’actual onada, el programa preveu un màxim de 727 ingressats, que s’assolirien a començaments de juny. La causa de les oscil·lacions és la presencia simultània de la pèrdua progressiva de la immunitat i de l’adquisició de la immunitat, aquesta última bàsicament per haver passat la malaltia. En aquests moments, en el Principat, hi haurien 4.747.929 persones immunes per recuperació, 945.969 immunes per vaccinació i 1.129.326 susceptibles d’agafar la malaltia. Hem assolit la immunitat de ramat.

Últimament l’Administració no proporciona el nombre de defuncions. Tanmateix, la taxa de letalitat era, al començament de la pandèmia, de 0,7% i actualment se situava en el 0,053% dels infectats. De feia ja temps, però, semblava estabilitzada en aquest valor. Això donaria actualment unes 24 defuncions setmanals amb presència de la malaltia. Donada aquesta taxa de letalitat, i en general la pèrdua de virulència del virus, la cosa més raonable ara és protegir només els molt vulnerables i deixar de prendre mesures, a fi de mantenir els nivells d’immunitat. Si avui hi ha 387 ingressats als hospitals, hi hauria 89.794 persones malaltes amb símptomes menors o sense.

Les onades lleugeres continuaran fins estabilitzar-se en un nombre fix d’ingressats, que representarà l’equilibri entre pèrdua i adquisició d’immunitat.

L’estratègia xinesa respecte de la COVID resulta racionalment coherent amb les dades. A L’inici, la política de COVID 0 els va permetre un creixement econòmic de al voltant del 4,5%, mentre que els països occidentals entraven en recessió. Llavors la taxa d’infecció del virus rondava el 7% i la taxa de letalitat el 0,7%.

Ara ja no són aquestes taxes. A Catalunya mateix, amb les noves variants, la taxa d’infecció és ara del 13%; però la taxa de letalitat és del 0,053 %. El virus ha evolucionat cap a més infecció i menys letalitat.

En aquests moments, doncs, amb aquestes taxes, per la Xina és molt més difícil controlar el virus (més infecciós); però, per altra banda, la taxa de letalitat s’ha dividit per 13, cosa que li permet deixar infectar la seva població amb el resultat, en nombres relatius, de 13 vegades menys morts que als països occidentals. Seria discutible si aquesta taxa de letalitat és producte de la vaccinació; però en aquest moments a Catalunya el nombre d’immunes per vaccinació rondarà només el milió de persones, mentre que els immunes per recuperació rondaran els 4.800.000. Això és perquè es dona el decaïment i els nombre de vaccinats diari ha baixat a mínims, mentre que la gent continua infectant-se; per bé que entra molt menys als hospitals. Qualsevol nova variant, per imposar-se, ha de ser més ràpida, més infecciosa, que les actuals.

Fins abans de deixar infectar la seva població, aquestes eren les dades oficials d’alguns països en comparació a la Xina (els USA mil vegades més morts que a la Xina, en xifres relatives a la població total):

Potser el que podríem retreure’ls és que aquesta evolució de la letalitat del virus s’ha donat a costa de les infeccions d’aquí; però també s’hagués pogut adoptar aquí la COVID 0. Ara mateix la Xina, o qualsevol altre país, no té perquè no aprofitar les baixes taxes de letalitat i deixar infectar la seva població.

Pel que fa a nosaltres, d’acord amb les previsions, vam assolir el pic de la vuitena onada uns dies abans de Nadal amb 1.000 ingressats hospitalaris i 56 defuncions setmanals. Ja hem explicat que ens trobem davant d’un moviment oscil·latori esmorteït, on les onades es succeeixen tot perdent força. Les variants actuals; però es mostren molt sensibles als canvis de temperatura, de manera que aquesta pot fer que l’onada perdi o agafi força. S’haurà de veure l’augment de contactes producte de les festes; però ara va de baixada, preveiem l’inici de la novena onada a mitjans de febrer.

Per començar presentarem, per ordre de percentatge de casos, les caselles que es deriven de l’espai de dues dimensions determinat per l’eix esquerra-dreta i l’eix català-espanyol:

Fixem-nos que pels que es defineixen com a catalans l’esquerra moderada és àmpliament majoritària i que la dreta moderada queda a molta distancia.

El procés cap a la independència ha anat acompanyat per un desplaçament a l’esquerra dels que es consideren catalans, cosa que no ha passat amb els que es consideren espanyols. Això fa que el vot pels partits independentistes tingui com a bloc principal l’esquerra moderada.

Les puntuacions de l’enquesta van del 0 al 10, nosaltres les hem agrupat.
Per l’eix esquerra-dreta, hem agrupat 0,1 com a EqR; 2,3,4 com a EqM; 5 com a DM; 6,7,8,9,10 com a DT.
Per l’eix espanyolisme-catalanisme, hem agrupat 0,1,2,3,4 com a ES; 5 com a EM; 6,7,8 com a CM; 9,10 com a CT.

DE quines caselles treuen els vots ERC i JUNTS?:

Per ERC les sis caselles amb més pes són:

CMxEqM:102, CTxEqM: 90, CMxDM: 38, CTxEqR: 22, CTxDM: 22, EMxDM: 22

Per Junts les sis caselles amb més pes són:

CTxEqM: 62, CTxDM: 26, CMxDM: 20, CTxDT: 17, CMxEqM: 16, CTxEqR: 10

I ara de quines caselles marxen més vots?:

De quines caselles marxa el vot de Junts?.

De CTxEqM marxa el 40%, i en contrast de CTxDM marxa el 19%

Vull dir, catalans i d’esquerres se senten decebuts i catalans de dretes satisfets. Decantar-se cap a la dreta en contra de les seves proporcions en el vot és el que fa perdre vots a JUNTS, ja que el seu electorat és majoritàriament d’esquerres (62 + 16 + 10 = 88) i només minoritàriament de dretes (26 + 20 + 17 = 63). I no pot guanyar electorat que se sent català de dretes perquè no n’hi ha més. I aquest vot d’esquerres que perd no va a ERC, sinó majoritàriament a les diverses formes que hem agrupat sota el rètol abstenció.

De quines caselles marxa el vot de ERC?:

EMxDM 45% CMxDM 42% CMxEqM 30%

La pèrdua en major percentatge dins la casella, correspon a la dreta moderada; però en volum de vots a l’esquerra moderada.

És a dir, tant per Junts com per ERC la pèrdua de vot ve dels que es consideren catalans d’esquerra moderada. I més entre els que es donen un 6,7,8 de catalanitat que entre els que es donen 9,10.

Pels que abandonen ERC, com que Junts és percebut com a dreta, no hi van. Pels que abandonen JUNTS, com que ERC és percebuda com poc clara, no hi van. Noteu que de la casella CMxDM van 38 casos a ERC i 20 a JUNTS

La política de dretes és el que porta al descens dels partits independentistes JUNTS i ERC. Fixem-nos que la CUP puja, perquè recull una part de les fuites d’aquests partits. La independència és també una proposta per una societat millor i més justa, abandonar l’una és abandonar l’altra.

Finalment les taules completes:

Seleccionem aquells que afirmen recordar haver votat Junts i fem l’encreuament entre les caselles de l’espai bidimensional i la intenció de vot actual:

Seleccionem aquells que afirmen recordar haver votat ERC i fem l’encreuament entre les caselles de l’espai bidimensional i la intenció de vot actual:

Les dades les extraiem de l’última enquesta del CEO, tercer baròmetre del 2022.

La primera cosa és comprovar que la mostra de l’enquesta estigui equilibrada. Nosaltres ens fixem en la pregunta sobre la llengua pròpia. Ho explicàvem a La població a Catalunya: Llengua i actituds socials.

La mostra del 3er baròmetre del 2022 està equilibrada:

D’entrada farem l’encreuament entre el record de vot i la intenció de vot. La diagonal presenta la fidelitat del vot al mateix partit, les files la pèrdua de vot cap als diversos grups. Les columnes els guanys de vot provinents dels diversos grups:

A «Abst» hi hem agrupat vot nul, en blanc, no votaria, no sap, no contesta.
El problema és el que s’anomena el cuinat dels resultats. És a dir, l’experiència demostra que hi ha força distorsió entre allò que surt a les enquestes i allò que acaba resultant, i sempre segons uns determinats patrons.
Com ho cuinarem nosaltres?
Partirem dels resultats de les últimes eleccions al Parlament celebrades el 14 de febrer de 2021. Considerarem, doncs, 21 mesos transcorreguts. Ho compararem amb el record de vot segons l’enquesta:

En principi ara hauríem de multiplicar la intenció de vot pel quocient real/rec, de manera que la intenció de vot a Junts, per exemple, l’hauríem de multiplicar per 1,140. Considerarem, però, que aquesta discrepància entre record i realitat expressa només en un 75% un canvi de vot real.
Al mateix temps, a fi que es mantingui el nivell d’abstenció de les últimes eleccions, o pugi lleugerament, considerarem només real en un 29% la intenció de vot dels abstencionistes.
Tot això ho introduïm en un programa i ho fem córrer. Quins són els resultats per a avui mateix?
Caiguda espectacular del vot de Junts, ERC i C’s. Tot i la no consideració del PDCAT, una pujada important d’«Altres», que segurament reflecteix el desencís d’un sector de l’independentisme que busca nous referents (Llista cívica?). Ara bé, tot i sumant ERC, Junts, la CUP (que puja) i Altres (que puja) al sector independentista, el bloc no-independentista obté majoria o l’independentisme (el famós 52%) perd la majoria absoluta.

Vots en milers:         Eleccions 2021    Ara mateix

Anem a veure de quines caselles treuen els seus vots els diversos grups polítics.

Partim de l’espai bidimensional format pels eixos identitari i social. Tenim els percentatges sobre la població total que corresponen a cada encreuament-casella:

Ara els perfils.
CUP:

ERC:

JUNTS:

Ara els unionistes.
En comú podem:

PSC/PSOE:

C’s:

PP:

Vox:

D’entrada, seleccionem aquells que es donen un valor entre 0 i 5 en la variable ESP_cat_0_10 (select if ESP_cat_0_10 < 6) els anomenem espanyolistes i preguntem pel seu posicionament social

Després, seleccionem aquells que es donen un valor entre 6 i 10 a ESP_cat_0_10 (select ifs ESP_cat_0_10 > 5) els anomenem catalanistes i preguntem pel seu posicionament social.

Veiem una diferència de 4,58 – 3,70 = 0,88 punts més a la dreta, en la mitjana, pels espanyolistes. A més la moda se situa pels espanyolistes a 5 i pels catalanistes a 3, dos punts més a l’esquerra pels catalanistes.

Tota manera la deriva cap a la dreta es dóna a tots dos aplecs: des del 2020.2, pels espanyolistes passem de 4,43 a 4,58 i pel catalanistes de 3,37 a 3,70 més a la dreta en l’escala de 0 a 10.

El repartiment de freqüències és el següent:

Pels espanyolistes: 27. Quan es parla de política, normalment s’utilitzen les expressions esquerra i dreta, indiqui on s’ubicaria vostè? (escala 0-10)

L’histograma:

Pels catalanistes: 27. Quan es parla de política, normalment s’utilitzen les expressions esquerra i dreta, indiqui on s’ubicaria vostè? (escala 0-10)

L’histograma:

Ara Agrupem valors, reduint-los a 5, tant de la variable ESP_CAT_0_10, com de la variable IDEOL_0_10 i tenim, segons la mostra del CEO:
Total de la mostra (% aprox població) que hi ha a cada casella:

Com es reparteix cada columna segons posicionament social:

Com es reparteix cada fila segons posicionament identitari:

Per avui res més, fins aviat.

Intentarem veure que ens diuen les dades de l’última enquesta del CEO respecte a una sèrie de temes. No tant per quedar-nos en les dades, sinó per preguntar-nos per les causes. Començarem per la presentació dels resultats respecte a tres preguntes del qüestionari:

23. Està vostè molt, bastant, poc o gens satisfet/a amb el funcionament de la nostra democràcia?

28. Quan es parla de política, normalment s’utilitzen les expressions esquerra i dreta, indiqui on s’ubicaria vostè? (escala 0-10)

30. On s’ubicaria vostè en una escala on un extrem significa màxim espanyolisme i l’altre extrem màxim catalanisme?

Anem a mirar l’evolució en el temps de les mitjanes. En el posicionament polític invertit he l’escala, i va de 0, extrema dreta, a 10, extrema esquerra. En el posicionament identitari, Escala de: 0, màxim espanyolisme, a 10, màxim catalanisme:

i la gràfica:

Com podem observar hi ha un desplaçament de la societat catalana cap a la dreta i cap a l’espanyolisme. Més marcat en l’àmbit social i a partir del 2020. Quina explicació hi trobem?
Farem la següent hipòtesi: L’acció col·lectiva és una cosa complicada, però resulta clar que l’individualisme possessiu, la pèrdua de confiança en els lideratges, i la manca de projecte creïble hi van en contra. Resulta clar que un projecte d’esquerres o independentista demana més acció col·lectiva. La reculada d’aquestes accions col·lectives ens indicaria, doncs, un augment d’aquells factors. En aquest sentit els que estarien més a prop del suïcidi serien la gent de Podemos.
Fixeu-vos també especialment en l’última columna «index_A», índex d’asimetria, els valors que s’hi donen ens diuen que les dades s’allunyen de la corba normal. Igual que passaria si féssim una recollida de dades sobre l’alçada sense distinció de gènere ens sortiria també asimètrica, això ens indica dos col·lectius diferents. En un proper apunt analitzarem el posicionament polític esquerra-dreta respecte al posicionament espanyolisme-catalanisme i respecte als factors que apuntàvem.

PS. Si se us acuden preguntes que podríem fer a la base de dades, i sobre quines variables, per comprovar l’individualisme possessiu, la pèrdua de confiança en els lideratges, i la manca de projecte creïble, podeu enviar-me-les a través dels comentaris.

Hi haurà vuitena onada de COVID?

Sí, si hi ha decaïment immunològic. I totes les dades indiquen que n’hi ha.

Segons el model que utilitzem per seguir la marxa de la COVID, el decaïment immunològic se situa en el 0,1847 % diari, tant pels vacunats com pels que han passat la malaltia. Amb els mesos de calor hem situat una taxa de descompte de la taxa de letalitat en el 1,2% diari, de la taxa d’infecció en el 0,45% diari i de la relació ingressats/infectats en el 0,005% diari. Amb això la taxa d’infecció actual seria del 15,72%, la de letalitat del 0,0571% i la relació ingressats/infectats 0,009769 (1 ingressat cada 102 infectats).

Amb aquests valors quadrem amb els valors oficials i preveiem que el 25 de setembre s’assoleix el mínim d’ingressats amb 378, i comença la vuitena onada. No sabem si amb el fred s’incrementaran les taxes ni si apareixerà una nova variant. Si no s’incrementen, arribarem a un màxim de 1400 ingressats a començaments de desembre, i començarà a baixar.

Ho anirem seguint i farem hipòtesis sobre què està passant tant si les previsions del model es compleixen com si apareixen divergències. I precisament les divergències ens indicaran novetats.

Taula de seguiment:

Gràfic de previsions fins el 5 de desembre d’enguany:

La dada real d’ingressats pel 25 de setembre és de 377 pacients, i per la setmana que acaba el 18 de setembre són 20 defuncions. És notori el descens de la taxa de defuncions, molt més gran que el descens de la taxa d’ingressats. O bé el virus és força menys virulent o bé els professionals de la sanitat estan fent, ara mateix, progressos ben notables en el seu tractament.

Ara mateix estaríem en un mínim, en el moment de menor incidència de la COVID; però iniciant una nova onada.