ambFilosofia

Joan Juhé. Lectures i Reflexions

Algunes suposicions d’inspiració filosòfica respecte dels partits polítics independentistes.

0
Publicat el 14 de maig de 2021

ELS RELIGIOSOS

ERC ve guiada per les fortes conviccions religioses del seu lider.

El pensament religiós no s’enganya sobre la força del mal i declara el mal invencible en aquest món. Ens proposen, doncs, l’acceptació de la derrota.

Cal centrar-se, llavors, a vèncer el mal interiorment i aconseguir una superioritat moral. Taula de diàleg orientada a demostrar aquesta superioritat. Possible explicació de la victòria electoral.

L’ajuda divina és necessària. I, resulta llavors, que aquells que no accepten aquesta fe han de ser gairebé segur malvats (ja que la fe és necessària per vèncer interiorment el mal). Sectarisme d’alguns (rufians i sols) i dimonització de l’adversari (Junts)

Per altra banda els Plans divins ens són desconeguts. De fet, Déu va propiciar l’ensorrament de l’imperi romà a fi de cristianitzar els pobles bàrbars (Sant Agustí). NO hi un pla per assolir la independència, es deixa a la providència divina.

ELS IDEALISTES

JUNTS principalment

La força de les idees és el que mou el món. El desenvolupament de la societat humana i la seva relació amb la natura va de bracet amb el desenvolupament de la llibertat de l’individu, hi ha una harmonia (Hegel). Llavors, no donen prou força a un pla de xoc contra l’emergència social.

En aquests sentit, els valors de la democràcia en política són els que mouen el desenvolupament de la societat i resulten, a la llarga, imbatibles. Els obstacles s’enfonsen davant la força de les idees democràtiques. Posició que inspirava la proposta de «Llei a llei»

En molts casos, n’hi ha prou amb una proclama o un manifest i s’enfonsen les defenses de l’enemic. Llavors, infravaloració del poder de l’Estat espanyol.

ELS MERCANTILS

SECTOR Canadell DE JUNTS

El mercat permet la més gran creativitat i iniciativa individual.

No cal una planificació social, que ni és possible (per la creativitat), ni necessària, ja que el mateix mercat selecciona i premia. D’aquí un cert menysteniment cap als que no assoleixen aquesta excel·lència.

Cal cercar i promoure, aleshores, la més gran creativitat i iniciativa individuals (J.S.Mill). D’aquí l’oposició a la RBU

La societat que ho aconsegueix acaba triomfant a través de la superioritat econòmica.

De la CUP m’ho estic rumiant.

la Vil·la romana de Calella: fragmentada i soterrada

4
Publicat el 2 de maig de 2021

A Calella (El Maresme), a la zona del Roser-Mujal hi ha enterrada una Vil·la romana de les més grans de la Península ibèrica i de les més ben conservades. Les vil·les eren, conjuntament amb les ciutats, unitats d’ordenació del territori que representaven la civilització romana. Eren, alhora, unitats de producció i residència familiar.

D’acord amb aquests criteris tenien tres parts, la Vil·la residencial, la Vil·la rústica i la Vil·la fructuària:
La Vil·la residencial. S’articulava al voltant d’un pati central o atri i podia tenir també un jardí interior o peristil (que posteriorment inspirarien els claustres dels monestirs) que a voltes complementava l’atri o el substituïa. En les excavacions del Mujal encara no s’ha arribat a l’atri, el que es veu és la part posterior de la Vil·la residencial que desembocava a l’atri. Quan més gran era la Vil·la ( i la de Calella ho és) més elements incorporava: decoracions amb pintures (ja se n’han trobat), mosaics, banys termals (que ja s’han trobat en les excavacions), biblioteca, sales de reunions, …


La Vil·la de Calella mirava al mar, donava a un dels ramals de la Via Augusta que sortia de Blanes i tenia davant mateix la platja (a l’alçada del carrer Església) i un port.

La Vil·la rústica era la residència dels treballadors i, en el cas de Calella, on també s’elaborava i es guardava la producció agrícola, concretament els trulls per a la producció del vi. La Vil·la de Calella es construeix sota la República en el moment de l’inici del gran auge del vi laietà que esdevé molt apreciat a tot el domini Romà (s’han trobat àmfores de la Vil·la de Calella a l’actual Anglaterra, ja sota l’Imperi). Aquesta part de la Vil·la de Calella es troba pròpiament sota el Roser i s’estén per sota la Nacional II. Actualment es troba soterrada sota uns enjardinaments i places de pàrquing. A sota teniu imatges de les excavacions del 1981-1982.


La Vil·la fructuària recollia els tallers, en el cas de Calella els forns per a la producció de les àmfores, gerres i altres peces de ceràmica. Se situaria sota els apartaments Toika.

Filosòficament parlant el concepte territorial d’una Vil·la romana arrela en una síntesi entre estoïcisme (deure, treball), epicureisme (plaer, banys, pintures, escultures, mosaics) i llibertat republicana (l’autosuficiència necessària per no dependre dels poders).

El primer error de l’equip de govern a l’Ajuntament de Calella han estat les diverses reordenacions, via POUM, de la zona del Mujal-Roser abans de la realització de les excavacions, hipotecant d’aquesta manera les decisions futures en base a les noves troballes.
El segon error ha estat no entendre què tenien entre mans en la zona Roser-Mujal. Que no es tracta només de la zona on ara estan excavant. Sinó que en el conjunt de la zona hi ha soterrada una Vil·la romana (que ja hem explicat) de les més importants de la Península ibèrica.
Es tracta de si hi ha voluntat o no, en un projecte a mig i a llarg termini, de recuperar el màxim possible de TOTA la Vil·la romana, de TOT el conjunt arquitectònic, que com veiem aniria, aproximadament, des de la rotonda de la riera fins al pàrquing del roser. Es tracta de si val la penar invertir diners i esforços en aquest projecte.
L’equip de govern va considerar que la cosa no valia el suficient per a dedicar-hi recursos públics i va buscar una sortida limitada-parcial-privada com a solució. Va procedir a la mercantilització dels terrenys on es construirà l’Aldi, amb unes modificacions del POUM que els feien augmentar de valor a canvi d’una participació en aquest increment de valor que s’invertia en la preservació i soterrament d’una fracció de Vil·la.
El resultat serà, si algú no hi posa seny, l’excavació d’un fragment de la Vil·la de Calella, concretament la part posterior de de la Vil·la residencial, que anirà soterrada a nivell -3 amb dues plantes de pàrquing a sobre, un supermercat i habitatges.

Ara i després:

CoronaVirus. La reobertura econòmica es carrega sobre els hospitals.

0
Publicat el 28 d'abril de 2021

Què hem de modificar de les previsions que fèiem a l’últim apunt sobre la pandèmia al Principat?. Les dues variables sobre les quals pivota el model són els ingressos hospitalaris i les defuncions. Havíem previst per al 30 d’abril 900 ingressats i 14,3 defuncions diàries. La realitat serà 1.507 ingressats i 11 defuncions.

Ja ho vam dir: no hi ha quarta onada; però prevèiem un descens molt més ràpid dels nous casos, ja que, amb el confinament comarcal, situàvem la taxa de contactes a 1,6 en els nivells d’abans de Setmana Santa amb un confinament parell. Tanmateix a partir del dia 10 d’abril hem hagut d’apujar aquesta taxa a 1,94 i posteriorment, a partir del desconfinament comarcal, la situem a 2. Això ens indica un relaxament general, ens sentim cansats dels confinaments.

Ara bé aquesta persistència d’alts ingressos hospitalaris no es tradueix en un increment de defuncions, sinó, fins i tot, en un descens. És producte de la vaccinació dels més vulnerables. Així, a partir del 10 d’abril, paral·lelament, hem hagut d’introduir un descompte diari del 3% sobre la taxa de letalitat fins a deixar-la en el 0,1% sobre els nous casos (recordem que a la primera onada es situava en el 0,7% i a la segona en el 0,4%.).

Aquest descens de la taxa de letalitat producte de les vaccinacions és el que permet l’elevat nombre d’infectats i, doncs, d’ingressats que comporta el relaxament de les restriccions en l’actual context. La reobertura econòmica es carrega sobre els hospitals.

La taula de previsions fins al 15 de maig:


I les gràfiques de la 2na i 3ra. onada fins al 15 de maig:

CoronaVirus: baixada!!!

0
Publicat el 17 d'abril de 2021

La previsió sense confinament comarcal era una taxa de contactes d’ 1,9 que dóna la taula següent:


Amb el confinament comarcal la taxa de contactes baixa a 1,6. Això conjuntament amb l’increment del ritme de vaccinacions ens porta a la taula següent:


A dia d’avui ens trobem amb una Rt de 0,85 i baixant, i una previsió a 11 dies de 15,6 malalts per 1000 habitants o 1,56 per 100 habitants. Per sota de l’1% entrem a risc moderat. Els propers dies es produirà una baixada continuada dels ingressos hospitalaris.
Com veieu la millora és molt notable. Si fóssim capaços de mantenir aquestes restriccions tot el mes de maig combinat amb tests massius d’antígens que permetessin anar reobrint activitats, recuperaríem l’estiu.
Les gràfiques des d’octubre fins el 30 d’abril. Com veieu, no hi ha quarta onada, només uns lleugers repunts erràtics producte de polítiques erràtiques:

Més ingressats, més defuncions i endarreriment en el temps

0
Publicat el 6 d'abril de 2021

Després del desconfinament comarcal, sense l’efecte Setmana Santa, teníem:


la taxa de contactes, després del desconfinament comarcal, l’hem hagut de situar a 1,9 i veníem de 1,5. El llindar per a una quarta onada és 2,4.
Ingressats hospitalaris i defuncions actuals ens obliguen a situar la taxa de contactes d’aquesta Setmana Santa a 2,2. Suposarem que passada la Setmana santa la taxa de contactes torna a 1,9. La taula seria la següent:


Com veieu, sense l’efecte Setmana Santa, a finals de març els ingressos hospitalaris es situaven a 1.326 i les defuncions a 18.3, amb valors en baixada. Amb l’efecte Setmana Santa, els ingressats continuen pujant fins arribar a 1.816 i les defuncions tornen a repuntar fins als 23,2. No hi ha quarta onada, però sí uns elevats costos en hospitalitzacions, defuncions i temps. Fins a finals d’abril no tornarem a assolir les xifres de finals de març. S’haurà deixar escapar un mes.
I si, a partir de ja, tornéssim a les mesures de quan el confinament comarcal, on hi havia una taxa de contactes de 1,5.?. la caiguda seria espectacular i a finals d’abril ens situaríem en 774 ingressats hospitalaris i 11,8 defuncions. A finals de maig tindríem la pandèmia sota control:
Els gràfics pel 31 de maig:


El govern s’hauria d’atrevir a fer-nos tornar al confinament comarcal. Tanmateix, té la valentia i l’autoritat per manar-ho?.

S’alenteix la sortida del túnel.

0

Efectivament, tal com havíem previst, el dia 20 de març hem pujat fins a 22 defuncions diàries com a conseqüència de l’increment de contactes produït al voltant del 8 de març. El desconfinament comarcal ha representat que la taxa de contactes pugés de 1,5 a 1,8 (Recordeu que 2.4 és el valor crític per engegar una nova onada).

A continuació podeu comparar les dues taules la primera sense desconfinament comarcal, la segona amb desconfinament comarcal.

Sense desconfinament comarcal.


Amb desconfinament comarcal.


Hi ha un lleuger repunt, però els ingressats i les morts tornen a baixar.
Ara bé, els costos en ingressats i defuncions els podem veure comparant les previsions per al 31 de març en les dues taules: anàvem a 948 ingressats, anirem a 1326 ingressats; anàvem a 13,9 defuncions diàries, anirem a 18,3 defuncions diàries. La densitat de la malaltia es situava a 35.244, se situarà a 49.415. El percentatge de malalts per mil habitants a onze dies es situava a 10.6, se situarà a 12,9
Les gràfiques fins al 31 de març:

Cal augmentar el ritme de les vaccinacions

0

Hem pronosticat que la pandèmia, si no passa alguna cosa desproporcionada, va de baixada lentament. I si s’acceleren les vaccinacions, a principis de juliol la situació permetrà unes vacances controlades.

Teniu el programa que modela la pandèmia aquí: prgCoronaVirus. El 18 de març correspon al tic 276

Al voltant del 8 de març hem tingut un primer ensurt. Podeu comprovar-ho en la taula. Els nous casos fan un salt de 8.000 a 11.000 diaris, tres dies després els ingressats hospitalaris tornen a incrementar-se, i al voltant del 20 de març esperem un increment de les defuncions que passarien de 15 a 22 diàries


Ara bé, el 12 de març els nous casos tornen a baixar a 8.099 diaris.
Ja vam explicar que en aquests moments al Principat al voltant de 2.000.000 de persones ja han passat la malaltia i 650.000 han estat vaccinades. Això fa que la densitat de la malaltia, entesa com el producte dels malalts x la població susceptible / població total, s’hagi reduït considerablement. Aquesta densitat dificulta a la pandèmia de rebrotar. Concretament, si els Contactes efectius / densitat de la malaltia no supera els 2.4, no hi ha rebrot.
Aquest 8 de març, aquesta taxa es va situar a 2.5, tanmateix l’11 de març ja tornava a ser la dels últims temps, 1.5.
La qüestió és ara quin increment d’aquesta taxa de contactes es produirà com a conseqüència del desconfinament comarcal i quin serà el ritme de vaccinacions. Quant més alt sigui el nombre de persones vaccinades, més ràpidament disminueix la densitat de la malaltia i més alta podrà ser la taxa de contactes, sense que es produeixi rebrot.
Al ritme actual, el pronòstic pel 31 de març és:

Compararem aquest pronòstic amb les dades reals, per establir l’increment de la taxa de contactes que ha comportat el desconfinament comarcal.

I ara l’economia.

0

La taxa de letalitat al començament de la primera onada era del 1,4%. Durant aquesta primera onada es va reduir fins al 0,7%. Durant la segona onada, abans de les vaccinacions, es va reduir fins al 0,45%. Amb les vaccinacions s’ha reduït actualment fins al 0,19% (un 60% més). Amb això podem mesurar l’esforç fet pel sistema de salut i la comunitat científica.

La taxa d’infecció sobre els contactes, sense mesures de protecció, era al començament de la primera onada del 14%. Amb les mesures de protecció, es va reduir fins al 7%. Actualment les noves variants han portat la taxa d’infecció al 9%.

Els contactes efectius per densitat de la malaltia es situaven al començament de la primera onada a 3,5. Actualment amb els tancaments perimetrals i el toc de queda se situen a 1,5.

En aquestes condicions, només hi hauria quarta onada, si els contactes efectius arribessin a 2,5. Si s’incrementés el ritme de les vaccinacions, a partir del juliol hi podria haver un estiu força normal amb precaucions, però sense tancaments perimetrals ni tocs de queda.

Sembla, doncs, que ara ja podrem afrontar la crisi econòmica que ha sorgit al costat de la pandèmia.

Hi ha qui diu que aquesta crisi econòmica és producte només de la pandèmia. Les dades ho desmenteixen, a finals del 2019 el creixement econòmic s’estava reduint ràpidament. Hi ha alguna cosa més.

Podem considerar tres enfocaments econòmics per fer front a la crisi:

L’austeritat. Vistos els resultat desastrosos que ha tingut, poca gent la defensa obertament. Encara hi ha, però, qui ens parla d’unes finances generals, com poden ser les de la UE, comparant-les amb les finances d’una família. Oblida, el petit detall, que aquesta família general té a casa una màquina de fer bitllets.

Keynes. Acceptat que disposem de la maquineta, proposen fer diner i repartir-lo. Sembla que és la posició més acceptada actualment. La discussió és: com repartir la moneda?.

Fer diner no provoca inflació, si fa augmentar la producció. Si hi ha 100 kg. de patates i 100 € i ara creo 100 € més, caldrà que aquests 100€ ajudin a incrementar la producció fins a 200 kg. de patates. Sembla molt clar que aquest pot molt ben ser el cas actualment. No hi ha hagut destrucció massiva, les màquines, els edificis, els treballadors, tots ells hi són, només cal donar una empenta amb el repartiment del diner creat del no-res pel BCE.

Ara bé, cal empentar en el lloc adequat i amb la força necessària. Caldria en primer lloc donar diners a les empreses viables i a continuació repartir diner entre la ciutadania. En aquest segon aspecte, cal tenir present que hi ha sectors més ben situats de la ciutadania que, amb la pandèmia, han aconseguit estalviar diners. No té sentit repartir-los diners. Els diners haurien d’anar a tots aquells que la pandèmia ha colpejat amb força. Aquí ja podem veure, també, una solució tipus Renda bàsica universal amb reforma fiscal.

Marx. Allò que ja hi havia abans de la pandèmia és una disminució de la taxa de benefici. Aixecar aquesta taxa de benefici no pot anar a través d’un increment de la taxa de plus-vàlua que xocaria amb les consideracions keynesianes anteriors, només pot venir d’una reconversió del sistema amb un abaratiment dels costos de producció no salarials. Això trigarà. La crisi es podria allargar i les necessitats socials i ecològiques i la pobresa són ara i aquí. Caldria una intervenció directa de l’Estat amb la creació d’empreses públiques (democràtiques) en els sectors claus més urgents i necessaris. Davant noves «pandèmies», la mateixa experiència de com fer front a la pandèmia ens ho indica.

CoronaVirus: baixada.

0

Respecte a la pandèmia, les eleccions del 14F no han tingut cap efecte apreciable. Això ens indicaria que, en l’actual fase de la pandèmia, si es prenen les mesures adequades, es poden celebrar esdeveniments massius.

Recordem que, en el model, hem suposat l’actuació de les noves variants. Concretament, a partir de l’11 de gener, hem suposat, partint del 7%, un increment diari del 0,65% de la taxa d’infeccions fins arribar al 10,5%.

També, a partir del 29 de gener, hem hagut de disminuir la taxa de letalitat, partint del 0,47%, amb un decrement diari del 3%, fins arribar al 0,23%. La causa pot ser la campanya de vaccinacions sobre la gent més vulnerable.

Segons el model, tot i les noves variants, no hi haurà quarta onada. La causa és la quantitat de gent que ja ha passat la malaltia, més les vaccinacions. El descens, però, no serà ràpid, sinó lent i sostingut. Segurament, recuperarem l’estiu.

La variable que ens serveix per mesurar aquesta immunitat col·lectiva és la que podem anomenar densitat de la malaltia (DM): malalts x susceptibles / poblacio_total. Aquesta variable se situava la tercera setmana de gener en 123.227, actualment se situa a 81.386

CoronaVirus: La incògnita del 14F.

0

Pel País Valencià les previsions fetes han resultat encertades. A principis de febrer s’ha superat el pic. Aquest comportament ens validaria els valors d’infectats que ens marca el model, força vegades superiors als oficials. Un milió dues-centes mil persones haurien passat la malaltia al PV.

Pel que fa al Principat, recordem que pressuposem, igual que al PV però amb més retard, l’actuació de les noves variants. Havíem previst un nou creixement el 14F. Ho hem encertat. Ara bé, prèviament hi ha hagut una baixada més gran de la prevista i posteriorment al 14F tampoc hi ha hagut el nivell de creixement previst. Tot indica que el relaxament de les mesures restrictives del dia 8 de febrer, com les altres vegades, ha tingut l’efecte no esperat de disminuir els contactes. El nivell d’aquests descens resulta fonamental per la marxa de la pandèmia. En les previsions que fèiem sense el descens, el pic es situava a principis de març. Segons aquest descens, ja estaríem de baixada. Ara caldrà veure els efectes del dia les eleccions.

El nivell de defuncions també experimenta una forta baixada, segurament com a conseqüència de les vaccinacions dels més vulnerables amb taxes de letalitat més altes. En aquest sentit, hi ha una certa discrepància que, de moment no modifiquem, ja que, altres vegades, amb noves dades, la discrepància ha desaparegut.

Les previsions sense el 14F serien:

Eleccions 14F. Desviaments.

0

Hem endevinat que l’independentisme superaria àmpliament el 50%.

Participació real 53,54%, pronosticada 57%. La causa de la discrepància es troba en el mateix repartiment del vot ocult.

No hi ha hagut tan de vot ocult dirigit al PP i C’s perquè aquests ocults han anat a Vox, al PSC i a l’abstenció.

Hem endevinat el vot d’ERC.

Hem sobrevalorat de 1,6 punts el vot de Junts. Vam considerar que hi havia una part de vot a JxC que no s’afirmava; però no era així, la intenció directa de vot a JxC era exactament la intenció de vot directa a JxC

L’error més gran ha estat en el vot al PSC que ha superar el llindar màxim previst. La causa ha estat que els NS/NC que eren el 52.87% en la estimació directa de vot segons el CEO. En realitat, després de considerar el vot ocult, eren el 57,45%. Aquesta diferència prové del vot ocult espanyolista no previst. Considerat això, el llindar màxim del PSC es desplaça fins al 23,58%.

Hi havia molt de vot ocult que deia que votaria ERC, però que era indecís. Ara bé, això ho havíem previst correctament.

CUP, CeCP i PdeCat, hem endevinat els percentatges de vot.

Havíem previst per Vox 6.12, ha estat 7,69. (caldrà estudiar aquest vot; colons?, conquistadores?, pieds-noirs?, lumpen?).

A continuació una assignació de valors al programa que dóna molt aproximadament els resultats reals de les eleccions del 14F:

PRONÒSTIC PEL 14F

0

Intentarem fer un pronòstic explicant la cuineta. Resultats que intentarem coure amb una certa objectivitat explicada.

Utilitzem el programa: eleccions01
Heus aquí la taula que ara explicarem:


La primera columna són els resultats, per als diversos grups, del 21D sobre el cens.
La segona columna el record de vot, segons l’última enquesta del CEO.
La tercera columna la intenció de vot, segons l’última enquesta del CEO.
Ara, per obtenir les altres columnes, hem de cuinar:
«Partim de la intenció directa de vot. Fem una primera elaboració a partir de la relació entre el vot real del 21D i el vot recordat per aquestes eleccions.
Es tracta de considerar quina part de la proporció entre record i real del 21D es mantindrà pel 14F. Per exemple, pel PPC, si es manté tota la proporció, haurem de multiplicar 1,35 x 3,34/0,98. En el programa ho controleu, pels diversos grups, a través de les barres lliscants «desRecord_XXX» que apliquen el % que es manté de la proporció.
Fet això per tots els grups i sumat, resulta, fins a 100, el percentatge d’individus que no tenen decidida la seva participació, els indecisos, que ronda el 50%.
Aquests indecisos el programa els aplega segons els valors de la variable identitat: No ho sé (NS), espanyol total (ES), mig espanyol (EM), mig català (CM), català (CT).
Ara fem la segona elaboració, amb les barres lliscants «PartIndecis_identXX» triem la participació d’aquests aplecs d’indecisos. Llavors el programa reparteix els estocs obtinguts segons la intenció de vot als diversos grups que ens dona l’enquesta del CEO en cada un d’aquest aplecs. El resultat és un repartiment d’indecisos que se sumen al vot amb ocult anterior. Amb això obtenim el % de participació i els percentatges de vot als grups sobre els cens, Després, obtenim els percentatges de vot dels grups sobre la participació. Finalment, els percentatges per l’independentisme i l’unionisme (els comuns es consideren unionistes).»
Per la segona elaboració, amb les barres lliscants «PartIndecis_identXX» triem la participació d’aquests aplecs d’indecisos. Per obtenir aquesta participació considerem, utilitzant dades del CEO, temor- motivació: («l’aversió al risc», * «l’amenaça personal de la Covid») – («la satisfacció per resultat favorable segons el % de vot al seu aplec per l’unionisme o l’independentisme» * «el repartiment actual d’escons com a probabilitat de guanyar»). Si temor > motivació, el subjecte no va votar, altrament sí
Per primera elaboració, d’entrada considerem la proporció, 100 o 0, entre el record de vot i el real del 21D per obtenir els mínims i màxims. Entre aquests mínims i màxims triem, mirant la relació entre Record i Intenció de vot.
Fet tot això tenim el pronòstic de vot sobre participació pel 14F. Es troba a l’última columna.
Com que a la segona elaboració, en el repartiment als individus, introduïm l’atzar, els resultats no són sempre exactament iguals. Per això, us presento ara una nova assignació directament del programa:


Sempre es repeteix: participació al voltant del 57%, l’independentisme supera el 50%, mai guanya el PSC (per poc), de vegades guanya ERC, de vegades JxC, el PDeCAT no arriba al 3%.
Amb els resultats a la ma, el dia després, mirarem d’avaluar la cuineta.

Eleccions 14F i el temor al CoronaVirus

0

¿Perquè el programa sobre les eleccions ens donava una victòria dels grups independentistes per sobre del 50%?

Suposant que la motivació-beneficis, cadascú pels seus, per anar a votar es troba igualment repartida entre tots els votants, resulta que, segons les enquestes i de manera repetitiva, el temor no es reparteix igual entre els que es consideren catalans i no-catalans.

Heus aquí les dades segons l’últim baròmetre del CEO:


La primera fila és el valor de la mitjana pels grups identitaris, en una escala de 0 a 10, a la pregunta:
«Quin grau d’amenaça suposa la pandèmia del coronavirus per a: La seva salut personal»
La segona fina és el valor (1 – la mitjana) pels grups identitaris, en una escala de 0 a 10, a la pregunta:
«Quan ha de prendre decisions econòmiques, professionals o en altres aspectes de la vida, com es posicionaria vostè davant dels riscos?»
Els costos en temor per anar a votar són clarament més elevats entre els que es consideren prioritàriament espanyols. Això fa que la participació resulti més baixa en aquest grups que voten els partits unionistes:

Al Principat no hem arribat al pic, però sí al País Valencià.

0

Pel País Valencià es compleixen, amb força aproximació, les previsions que vam fer seguint el programa. Hi ha, però, una modificació important, hem hagut de rebaixar la taxa de letalitat un 1% diari. A banda de les vaccinacions, sembla que les noves variants són més infeccioses, però també menys letals, sigui per elles mateixes o perquè infecten gent més jove. A continuació presentem la taula de seguiment pel País Valencià:

¿Suportaria el País Valencià un relaxament de les restriccions que impliqués un increment dels contactes?. Augmentant un 50% els contactes, hi ha un repunt, però la corba torna a caure. El perquè, segons el programa, és clar: més d’un milió i mig de persones han passat la malaltia al País Valencià i els vaccinats ja són prop de 200.000.

Si suposem que les noves variants estan actuant també aquí al Principat (i és el més probable), les noves dades d’aquests dies d’ingressats i defuncions ens indiquen que la progressió de les noves variants és més lenta del que proposàvem, més lenta que al País Valencià; però no que no estiguin actuant. De moment les restriccions han rellentit momentàniament els contagis; però lentament tornaran a augmentar. El 14 de febrer estarem en situació d’augment.
Continuem suposant que des del 11 de gener les noves variants actuen ja significativament al Principat; ara bé, la «txDesTxInfeccio», que havíem situat en el 1% diari(=PV) sobre la taxa d’infecció, l’hem situada en el 0,65%. També, producte de les vaccinacions i de l’experiència del PV, hem introduït una taxa de descompte de la letalitat a partir del tic 210 (11 de gener).
Caldrà veure els efectes del relaxament de restriccions d’aquest dilluns. Recordeu els efectes emergents, allò que no es veu a simple vista.
Diagrama pel 14 de febrer:


Fixeu-vos com, segons el model, després d’una lleugera baixada de malalts i ingressats, aquests tornen a pujar. Les defuncions aguantaran uns dies més a la baixa.
La taula de seguiment:

Cuinat eleccions 2021

0

Us presento un petit programa que us permetrà fer un poc de cuineta, al vostre gust, sobre els resultats de les enquestes. Programa aquí: eleccions01

Concretament, el programa agafa l’última enquesta del CEO.

Primer de tot hem ponderat la mostra per tal d’evitar esbiaixos. Hem procurat que els valors de la variable «llengua pròpia» es corresponguin amb els del conjunt dels baròmetres del 2018+2019.

Partim de la intenció directa de vot. Podeu fer una primera elaboració a partir de la relació entre el vot real del 21D i el vot recordat per aquestes eleccions. Aquí teniu la taula:


Es tracta de considerar quina part de la proporció entre record i real del 21D es mantindrà pel 14F. Per exemple, pel PPC, si es manté tota la proporció, haurem de multiplicar 1,35 x 3,34/0,98. En el programa ho controleu, pels diversos grups, a través de les barres lliscants «desRecord_XXX» que apliquen el % que es manté de la proporció.
Fet això per tots els grups i sumat resulta, fins a 100, el percentatge d’individus que no tenen decidida la seva participació, els indecisos, que ronda el 50%.
Aquests indecisos el programa els aplega segons els valors de la variable identitat: No ho sé (NS), espanyol total (ES), mig espanyol (EM), mig català (CM), català (CT).
Ara fem la segona elaboració, amb les barres lliscants «PartIndecis_identXX» triem la participació d’aquests aplecs d’indecisos. Llavors el programa reparteix els estocs obtinguts segons la intenció de vot als diversos grups que ens dona l’enquesta del CEO en cada un d’aquest aplecs. El resultat és un repartiment d’indecisos que se sumen al vot amb ocult anterior. Amb això obtenim el % de participació i els percentatges de vot als grups sobre els cens, Després, obtenim els percentatges de vot dels grups sobre la participació. Finalment, els percentatges per l’independentisme i l’unionisme (els comuns es consideren unionistes).
Les quatre últimes columnes de barres lliscants pretenen calcular la participació dels aplecs d’indecisos segons un càlcul global costos-beneficis subjectiu. (Beneficis pel resultat * probabilitat d’aquests beneficis) – (danys per anar a votar * probabilitat dels danys). Fets els càlculs, que apareixen a la columna següent, traslladeu manualment els percentatges a les barres lliscants «PartIndecis_identXX». El programa incorpora l’atzar en la tria individual, per tant, amb un mateix balanç costos-beneficis global, poden resultar % de participació diversos. Per veure el pronòstic de la vostra tria cliqueu sobre [Aplica].
En propers apunts discutirem diversos cuinats. Heus aquí una elaboració: