ambFilosofia

Imagineu que dono a algú l’ordre «sigues lliure». Aquesta és una ordre paradoxal, ja que si em faig lliure, estic obeint un mandat i no demostro la meva llibertat; i si no em faig lliure, de fet, sí que demostro la meva llibertat no obeint el mandat; però no sóc lliure i …he d’obeir el mandat que em diu que em faci lliure. És de bojos!!

Imagineu que la persona Països Castellans decideix abraçar els valors que representa el PP; però aleshores, des de el Principat de Catalunya, amb el nostre vot, els obliguem a aguantar el Zapatero (eleccions generals 2008). Des del seu punt de vista els estem obligant a ser el que no volen ser.

Amb tota la bona «intenció» alguns de nosaltres voldrien salvar els Països Castellans de la dreta, de ser el que volen ser, amb el missatge «sigueu lliures» de la intolerància, del supremacisme, de l’irracionalisme, de les grans desigualtats, del masclisme. Aquesta «intenció» generarà als Països Castellans, per demostrar la seva llibertat i personalitat, un gir precisament cap a aquest valors de no llibertat. I la paradoxa que impedeix precisament el debat racional.

Realment podem parlar d’una bona «intenció»per part nostra?. No estem demostrant una ignorància total de les complexitats de la ment humana?. NO és també una manera de no haver d’exigir el respecte a la nostra llibertat?. Una manera de defugir el conflicte que ens fa por?. I no vull donar la culpa al maltractat, això també és culpa del maltractador. Hem patit ja dues grans derrotes que han costat una gran repressió el 1714 i el 1939. Però hem d’entendre que aquesta bona «intenció» és també producte dels maltractaments. I anirà acompanyada d’autoodi ja que en el fons sabem que és una debilitat producte de la por als maltractaments.

La psicologia moderna ens proporciona eines molt més dignes, subtils i intel·ligents per fer front a aquest tipus de conflictes amb els veïns.