ambFilosofia

Joan Juhé. Lectures i Reflexions

CoronaVirus: els pics de la pandèmia

0

Hi ha dues novetats positives, respecte a la marxa de la pandèmia, que milloren les xifres. Primer les vaccinacions i segonament la prorroga de les restriccions que, preses més seriosament, s’han començat a manifestar a parit del 21 de gener amb una baixa dels contactes. Tota manera, en el supòsit que em fet d’actuació de les noves variants, només hi ha una frenada momentània i l’onada torna a remuntar amb unes xifres lleugerament millors que en l’última previsió. Pel 14 de febrer, 90 defuncions diàries, 3.466 ingressats als hospitals.

Teniu el model aquí:prgCoronaVirus
Els pics segons el model seran:


Respecte al País Valencià, mantenim les mateixes previsions de l’apunt del 24 de gener que suposaven les noves variants que porten la taxa d’infecció fins a l’11%; però que havien començat a actuar uns 20 dies abans que al Principat:

Ara anem seguint la marxa de la pandèmia.

El 13 de febrer farem les previsions pels 20 dies posteriors, tal com dèiem:

«Calcularem de quin plus d’ingressats i de morts és responsable la decisió del TSJC. Per fer-ho, suposarem pel Principat l’actuació de les noves variants i ens assegurarem que les dades del model vagin quadrant amb les reals fins al 14F. Seguint el model, obtindrem el nombre d’ingressats i defuncions pels dies posteriors al 14F. En el seu moment, compararem aquestes dades amb les dades reals pels 20 dies posteriors al 14F. La diferència en ingressats i morts serà el plus adjudicable a la decisió TSJC».

El seguiment:


Hi ha dos elements amb què caldrà fer proves en els propers dies.
El primer és corroborar si actuen variants més infeccioses i en quina proporció. D’entrada hem suposat unes variants un 70% més infeccioses que farien créixer la taxa d’infecció un 1% diari, del 7% fins arribar al 11%. En el tic 210 posem a ON dscpteTxInfeccio? amb un txDesTxInfeccio de -1.
El mantenim a ON fins que txInfeccioAmbDesc arriba a 11. A continuació posem a OFF dscpteTxInfeccio? I situem la barra lliscant taxaInfecció a 11. I continuem.
El segon element és el % de la població amb immunitat, adquirida o natural. La seva resta de la població total com a 100 dóna la txPaAfectar en percentatge. La variació d’aquest percentatge modifica els contactes efectius. Si volem mantenir el mateix nombre d’aquests contactes ens cal introduir un factor de correcció, la RebaixaGlobalTCE que podem controlar a través de la barra lliscant corresponent. L’augment o la disminució de la txPaAfectar allunya o apropa el pic de les onades. Això és important especialment en aquests moments perquè pot representar la fi definitiva de les onades, malgrat les variants, i l’entrada definitiva de la fase asimptòtica de la pandèmia. La data d’aquest canvi de fase permetrà també avaluar la correcció de les taxes d’infecció i de letalitat.
Amb els valors que hem introduït en el model, definitivament el més de març entrem en la fase asimptòtica i, per tant, podríem tenir un estiu relativament normal tot i la marxa lenta de les vacunes. Això és perquè segons el model només es detecten aproximadament 1/5 dels casos reals d’infecció i, per tant, hi ha 5 vegades més persones que han passat la malaltia, 2.000.000.
Hem introduït també la barra lliscant VaccinatsDiari que permet acumular el total de vacunats. Total que en aquests moments ronda els 190.000. En el programa restem diàriament els VaccinatsDiari per acabar d’obtenir la població susceptible. Establim també el ticIniciVaccinacio.
Ara controlem i fem quadrar el model, a més de amb les defuncions, amb les ingressats als hospitals. El paràmetre Ing-Inf mesura el tant per 1 d’ingressats sobre els infectats acumulats sumats del dia actual menys 15 al dia actual menys 4, d-15 al dia d-4.

CoronaVirus: Homicidi?

0

Amb l’evolució de la pandèmia a què apunten les dades actuals, La Generalitat no podrà garantir el vot amb seguretat pel 14F. I no serà culpa seva, sinó dels jutges del TSJC que han suspès l’ajornament de les eleccions. I el «govern efectiu», en lloc de denunciar-ho, obeeix, acata i posa en perill la salut de molts ciutadans.

I no es podrà garantir perquè no estem en una situació plana, com diu el govern, sinó en ple creixement producte de noves variants (potser una variant catalana?) que actuen amb força des del 22 de desembre al País Valencià i des del 11 de gener al Principat, amb un creixement diari del 1% de la taxa d’infecció.

A més no podem dir encara a quina taxa d’infecció s’estabilitzaran les noves variants. Partíem d’una taxa d’infecció del 7%. Agafant les dades del País Valencià, vaig haver de suposar primer que s’estabilitzaria al voltant del 10%. Amb les dades posteriors, vaig haver de suposar el 10.5, després 11% i ara mateix les dades del P.V. apunten al 12%.

Calcularem de quin plus d’ingressats i de morts és responsable la decisió del TSJC. Per fer-ho, suposarem pel Principat l’actuació de les noves variants i ens assegurarem que les dades del model vagin quadrant amb les reals fins al 14F. Seguint el model, obtindrem el nombre d’ingressats i defuncions pels dies posteriors al 14F. En el seu moment, compararem aquestes dades amb les dades reals pels 20 dies posteriors al 14F. La diferència en ingressats i morts serà el plus adjudicable a la decisió TSJC (potser amb l’ajuda del «Gobierno español» que no deixa prendre les mesures necessàries contra el virus, subordinant les decisions a l’operació d’estat contra l’independentisme).

La taula de seguiment fins al 31 de gener:


Tota manera, ho haurem d’anar seguint; però si aquestes previsions es compleixen, les dades són tan alarmants que se’m fa difícil de creure que aquestes eleccions s’acabin celebrant.
Anem a presentar les previsions actuals pel dies posteriors al 14F. Ens situem en el dia 6 de març.
El diagrama:


Els gràfics (l’última xifra seria del 6 de març):

De nenúfars i galls d’indi

0

Els virus tenen un creixement exponencial. Volia presentar-vos dues històries clàssiques que s’hi refereixen.

Primer els nenúfars: ( ho traurem del diari de Girona 19-7-2020. Una societat que improvisa)

«Per explicar el que significa un creixement exponencial de qualsevol cosa, posa un exemple que avui és molt adient. Una persona té una bassa de certes dimensions en la qual un dia veu créixer un nenúfar. Aquesta planta té una capacitat de reproduir-se de forma que es dobla cada dia. Ell pensa que haurà de fer alguna cosa abans que la bassa no s’hagi ocupat completament pels nenúfars. Al cap de 30 dies té tota la superfície plena de plantes que tapen l’aigua. Es pregunta, quants dies haurien d’haver passat per tenir la bassa ocupada a la meitat? La resposta és 29 dies. El dia abans de ser la bassa plena, el nenúfar ocupava la meitat de la superfície i en només un dia va enllestir la totalitat.»

Segon el gall d’indi inductivista: (ho traiem de «filobloc»)

“Aquest gall dindi va descobrir que al seu primer matí a la granja avícola menjava a les 9 del matí. Però com que era un bon inductivista, no va treure conclusions precipitades. Va esperar-se a recollir moltes observacions del fet que mengés a les 9 del matí i va fer aquestes observacions en gran varietat de circumstàncies, en dimecres i en dijous, en dies freds i calurosos, en dies de pluja i dies de sol. Cada dia afegia un nou enunciat observacional a la seva llista. Per últim, la seva consciencia inductivista es va sentir satisfeta i va efectuar una inferència inductiva per concloure que “sempre menjo a les 9 del matí”. Però ¡ai! es va demostrar de manera indubtable que aquesta conclusió era falsa quan, la vigília de Nadal, en comptes de donar-li de menjar li van tallar el coll”.

La suma de l’inductivisme ingenu a què estem avesats més les característiques del creixement exponencial fan que, respecte la marxa d’aquest últim, sigui difícil fer-ne entendre els perills i prendre les decisions adequades quan encara hi seríem a temps. Per fer-hi front, ens cal un pensament d’inspiració científica orientat a la teoria, cosa molt difícil en la nostra època d’irracionalisme galopant a dreta i esquerra.

CoronaVirus: colapse hospitalari?

0

Dèiem en l’anterior apunt: « Pel Principat caldrà vigilar de prop la ratio IngressatsModel/IngressatsOficial, ja que si baixés per sota de 0.9, ens podria fer sospitar de la presència de la nova variant també al Principat.» a més del País Valencià

Avui mateix, diumenge 24 de gener la ratio se situa a 0.928. Sembla que tenim actuant la nova variant al Principat, i més tenint present que en l’anterior aproximació vam haver de situar els contactes (TCE) a 2.9, abaixant només 0.1 respecte a festes (3.0). Sembla més lògic situar, després de Reis, la TCE a valors d’abans de festes com ara 2.55; però llavors per donar els nombre oficial actual d’ingressats hem d’augmentar la taxa d’infeccions d’una manera continuada. És a dir, una nova variant més infecciosa apareix actuant a tots els Països Catalans (sembla que a les Illes també comença).

Suposat això, quines són les previsions?

No sé quines xifres porten al col·lapse hospitalari dels nostres territoris, però, si no s’afegeixen més restriccions, amb els paràmetres actuals el model prediu:


Pel País Valencià mantenim allò que dèiem en l’anterior apunt : «hem apujat la població a afectar fins al 90%, hem abaixat la taxa de contactes, hem apujat lleugerament la taxa de letalitat, hem apujat la relació d’ingressos respecte als infectats i, sobretot, hem suposat una variant més infecciosa al País Valencià. Aquesta variant començaria a actuar de valent a partir del dia 22 de desembre (tic 190) amb un increment diari de la taxa d’infecció de l’1%, fins arribar a estabilitzar-la en el 10%» Només hem hagut de suposar, donades les noves xifres, l’estabilització en el 10.5% (podria ser que ho haguéssim d’apujar. La TCE a 1.49).
Com expliquem ara les xifres pel Principat?: Apugem la població a afectar al 80%, abaixem la TCE per després de Reis a 1.97 (equivalent als 2.55 però amb el 80% a afectar)i, sobretot, suposem una variant més infecciosa que començaria a actuar fortament a partir de l’11 de gener i que, igual que al P.V., tindria un increment diari de la taxa d’infecció de l’1%, fins arribar a estabilitzar-la en el 10.5%.
No crec que, pel que fa al Principat, arribem a aquestes xifres, crec que es prendran mesures més restrictives abans. Quan?. Doncs al voltant del 14 de febrer, dia proposat per les eleccions. Hi haurà una forta controvèrsia. S’arribaran a celebrar les eleccions?.

Anem a veure els quadres previstos pel 14 de febrer.

El diagrama:


I els gràfics:


(He introduït modoficacions ens el programa que comentaré en un proper apunt).

CoronaVirus: aproximació al País Valencià.

0

Les dades d’ingressats i defuncions que van apareixent al Principat van quadrant amb les previsions fetes en l’apunt del dia 11 de gener:


Pel Principat caldrà vigilar de prop la ratio IngressatsModel/IngressatsOficial, ja que si baixés per sota de 0,9, ens podria fer sospitar de la presència de la nova variant també al Principat.
No passa el mateix amb les previsions fetes pel País Valencià el dia 16 de gener. Aquella primera aproximació no quadra amb les dades que van apareixent a partir del mateix dia 16. Prevèiem que els ingressats començarien a baixar, però no es compleix, sinó que continuen pujant: 3.989 ingressats avui dia 19 de gener. Hem de suposar que després de Reis baixen els contactes i això ha de comportar menys infectats i després menys ingressats; però els ingressats continuen pujant. I tampoc s’inicia una immunitat de ramat.
Finalment, hem apujat la població a afectar fins al 90%, hem abaixat la taxa de contactes, hem apujat lleugerament la taxa de letalitat, hem apujat la relació d’ingressos respecte als infectats i, sobretot, hem suposat una variant més infecciosa al País Valencià. Aquesta variant començaria a actuar de valent a partir del dia 22 de desembre (tic 190) amb un d’increment diari de la taxa d’infecció de l’1% fins arribar a estabilitzar-la en el 10%. Fet tot això, les previsions del model s’acosten a les dades oficials i els ingressats continuen pujant, malgrat els descens dels contactes de després de Reis (de 1.81 a 1.49), empesos per l’increment de la taxa d’infecció i la important bossa de població susceptible.
Si això és així (caldrà seguir-ho de ben a prop per fer els ajustaments necessaris), l’escenari pels propers dies pot ser gravíssim (tot i procurar, avui per avui, quedar-me una mica per sota de ingressats i defuncions). Pel dia 31 de gener, 4.934 ingressats als hospitals i 122 defuncions diàries:


I els gràfics:

CoronaVirus: Què està passant al País Valencià?

0

Ens arriscarem i aplicarem el programa a les dades que tenim del País Valencià per tal de modelar la sogona-tercera onada. Situem la població total a 4.500.000. Considerarem que a la primera onada del març es va infectar un percentatge menor de la població que al Principat i situarem la població a afectar en el 68% (65% al Principat). Agafarem com a punt de referència la gràfica dels casos que podem trobar aquí mateix, a Vilaweb:

Podeu trobar el program a aquí: ModelCoronaVirus. Els valors de les taxes que introduïm al programa els podeu consultar en el codi del programa. Tota manera:

Pont 6 de desembre: [set taxaContactesEfectius 2.6 set taxaInfeccio 8.5 set txLetalitat 0.35]

Durant les festes: [set taxaContactesEfectius 3.6 set taxaInfeccio 9.2 set txLetalitat 0.38]

Després de festes: [set taxaContactesEfectius 2.8 set taxaInfeccio 9 set txLetalitat 0.35]

Amb aquests valors ens hi aproximem força.

En general la taxa d’infecció és força més alta que al Principat, cosa que voldria dir que la gent no és tant curosa amb les mascaretes, distància, rentat de mans, etc. Això seria especialment greu pel que fa referència a les festes i després de festes.

Ara bé hi ha una altra explicació més raonable. Si suposem que tots som igualment curosos, això ens portaria a una major presència d’una variant més infecciosa del virus al País Valencià, cosa que explicaria també que després de festes no hi hagués una baixada més pronunciada dels contagis, al nivell d’abans de festes.

Com saber si és una cosa o l’altra?

Suposem que és producte de la nova variant. Abans del pont la taxa d’infecció la situàvem en el 8%. Suposarem que la nova variant comença ja a tenir una certa presència a partir del 12 de desembre (tic 180 o 180 dies de la segona onada) i li donarem 37 dies (tic 217, 18 de gener) per arribar a una presència que ens situaria la taxa d’infeccions en el 10.55%.

Fet això:

Totes dues hipòtesis prediuen uns valors semblants, tant dels ingressats als hospitals com de les defuncions. De manera que no hi ha manera de distingir-ho.

El valors del diagrama pel dia 22 de gener:


Els gràfics de la segona-tercera onada de la pandèmia pel País Valencià fins al dia 22 de gener:


Que no ho poguem distingir no vol pas dir que els efectes observats no siguin «com si» la causa fos la nova variant. Els ingressats hospitalaris, i amb ells aviat els morts, han pujat a nivells superiors als del Principat; però amb una població de 4.500.000 front de 7.400.000. Tota manera el model ens indica que els ingressats hospitalaris comencen a baixar des del dia 16 de gener, mentre que les defuncions continuen pujant fins al dia 21 de gener. Al País Valencià, també, la gent que ja ha passat la malaltia comença a fer de fre a la pandèmia.
(Si voleu proposar els vostres propis valors al programa amb les barres lliscants, poseu a OFF ValorsPerDefecte?.)

CoronaVirus: 60 morts diaris i 2.383 ingressats

0

Bàsicament podríem repetir les previsions que fèiem en l’últim apunt. Com sempre, ens vam quedar una mica curts i hi ha alguns ingressats més i alguns morts més dels previstos.

Amb les dades actuals disponibles, ja podem afirmar que les festes, de Nadal a Reis, han representat un increment de 632 ingressats en la població hospitalària per la Covid19. Fixem-nos, 21 de desembre 1.627 ingressats als hospitals, 25 de desembre 1.615 ingressats als hospitals, 7 de gener 2.247 ingressats als hospitals (i pujant).

Amb les dades actuals disponibles, ja podem afirmar que les festes, de Nadal a Reis, han representat un increment de 24 morts diaris. Fixem-nos, 25 de desembre 35 defuncions, 6 de gener 57 defuncions. Si anem sumant 24 (i pujant) defuncions als dies posteriors al 25 de desembre, obtenim, els morts corresponents als dies posteriors al 6 de gener.

Tot això dades oficials. Estem, doncs, en plena 3a onada i les mesures preses han resultat ineficients. De resultes de les festes, hem situat els contactes a 3 (TCE) i la taxa d’infeccions a 8. veníem de 2,9 i de 7,5. Hem apujat també la taxa de letalitat de 0,37 a 0,43, ja que hem considerat que s’infectava més gent gran en proporció. Amb això quadrem amb les dades oficials que hem esmentat.

Ara bé, dèiem també a l’anterior apunt que, segons el model, a partir del 18 de gener, ingressats i defuncions començarien a baixar d’una manera inesperada. L’explicació era que ja prop del 40% de la població hauria passat la malaltia. Això xoca amb les dades de les enquestes sobre prevalença, que la situen en un 10%. No sé explicar una diferència tant gran.

Hem suposat que a partir del 7 de gener tornàvem als valors de les taxes d’abans de festes. Veurem què passa aquests dies vinents. En aquestes condicions, les previsions del model són que morts (fins a 72 diaris) i ingressats (màxim de 2.569) continuen pujant fins al voltant del 18 de gener, i llavors comencen a baixar.

Suposat que això sigui així, sorgeix la pregunta ¿què passarà si agafa embranzida la nova variant més infecciosa del virus, concretament un 70% més infecciosa?

Per simular-ho posem a ON la taxa de descompte de la taxa d’infecció, i amb un percentatge d’increment del 1,5% diari (-1.50) a partir del 18 de gener, fins arribar a l’11% com a valor de la taxa d’infecció (en uns 30 dies).

Segons el model, a partir dels 14 dies, és a dir, cap al 1 de febrer s’iniciaria una 4t onada-tsunami que ens obligaria a un nou tancament total (i probablement no hi hauran eleccions!!!). I, això i tot, suposant aquests 40% d’immunes, de manera que encara podria ser pitjor.

Caldrà estar molt amatents per comprovar que efectivament el pic d’ingressats s’assoleix al voltant del 15 de gener i el de morts al voltant del 18 de gener. I després seguir molt de prop els ingressos hospitalaris per detectar l’inici del tsunami, si és el cas.

Gràfics pel 14 de febrer en aquestes condicions:


taula:

CoronaVirus: 41 morts diaris i 2.084 ingressats als hospitals

0
Publicat el 4 de gener de 2021


Mireu la columna INFECTATS. Com a resultat del pont del 4 de desembre, hi ha un salt en els contagis, de 8.402 passen a 10.015; però no hi ha una nova onada: després de l’augment, tornen a baixar els infectats, 9.896. Posteriorment arribem al dia 21 de desembre amb les noves restriccions que tenen l’efecte pervers d’incrementar els contagis, de 9.610 passem a 11.026, i ara sí comença una nova onada, els infectats no baixen després del salt, sinó que tornen a augmentar, 11.141. Amb l’arribada de Nadal, hi torna a haver un altre salt, de 11.559 passem a 12.933 infectats diaris i creixent. Aquestes dades del model quadren amb la xifra oficial d’ingressats hospitalaris, la columna IngModel / IngOficials es manté prop de 1.
Mireu la columna MORTS DIÀRIES. Els efectes en defuncions del pont del 4 de desembre es comencen a mostrar a partir del 16 de desembre, de 33.60 passem a 40.10; lògicament aquesta xifra de morts diàries va paral·lela als infectats. Els efectes en morts de les +restriccions del dia 21 les tenim a partir del 1 de gener, passem de 38.60 a 40,80 defuncions i creixent. Els efectes de Nadal els tenim el dia 6 de gener, passem de 42,80 a 47,90 defuncions diàries. Aquestes dades del model, fins al dia 31 de desembre, últimes dades oficials, van quadrant. A partir del 31, no hi ha encara dades oficials; però atès que quadrem amb els nombre d’ingressats, són força fiables.
Nadal enllaça amb Cap d’any i Reis, suposarem, doncs, un manteniment continuat dels valors de les taxes de contactes, infecció i letalitat. Suposarem que les noves mesures restrictives preses a partir del 7 de gener no tindran cap efecte. L’anterior tancament perimetral no va tenir cap efecte i el tancament de les activitats d’oci va provocar un increment de les infeccions. L’única mesura que s’ha mostrat efectiva ha estat el toc de queda; però això no es modifica. Podríem, fins i tot, suposar un cert efecte pervers d’increment de les infeccions amb les «noves» mesures. Tornarem, doncs, a partir del 7, a uns valors de les taxes semblants als d’abans de Nadal.
Suposat tot això (que caldrà vigilar de prop i modificar si cal), on estarem 10 dies després, és a dir, el 17 de gener (tic 216)?

Respecte a les defuncions ens trobarem a un pas del màxim amb 70.7 morts diaris. Els ingressats hospitalaris tot just hauran començat a baixar, però encara en xifres altíssimes, 2.323. Serà evident que les mesures preses no hauran produït l’efecte esperat. Segurament es parlarà de mesures més dràstiques. Ara bé, segons el model, precisament l’endemà, comença la baixada. No a causa de les mesures, sinó pel nombre de persones que ja haurien passat la malaltia, 1.694.525 + «els de la primera onada». Aquí hauríem de sumar encara els vacunats a 17 de gener. El cost hauria estat 19.000 morts, 5.607 en aquesta segona-tercera onada i continuaríem sumant, però de baixada.

És el creixement en S propi d’una pandèmia (també de molts processos ecològics i sociològics). El sistema hauria superat la fase del creixement exponencial i hauria entrat en la segona fase de creixement asimptòtic. Aquest punt en què es donarà la segona fase ens donarà més dades de realment quantes persones han passat la malaltia o/i són immunes.

El concepte de «risc de rebrot» l’he substituït pel concepte de «densitat d’infectats prevists» que seria el càlcul dels probables infectats / 1000 habitants d’aquí a 11 dies a la Rt actual. Pel dia 6 de gener seria de 17.7, és a dir, el 17 de gener, si reunim 1000 persones, probablement hi hauran 17.7 infectats, i si en reunim 100, 1.77 infectats.

Gràfics pel 19 de gener:

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Filosofia del llenguatge i coronaVirus

0
Publicat el 2 de gener de 2021

Una bona part de la filosofia del segle XX és filosofia del llenguatge.

La semiòtica estudia els signes. Un signe és un objecte físic (S) que fa referència a una altra cosa o designat (D), envers un subjecte o interpret (I).

La designació es dona a nivell conceptual (conceptes, proposicions, teories). La intensió d’un concepte són les propietats i relacions que el concepte sintetitza. El signe ‘fantasma’ fa referència al concepte «fantasma» que té com a intensió segons el DLC: «Objecte o, sobretot, persona que apareix en forma d’ésser real, tot i ser quelcom imaginat». Tenim, doncs, uns constructe mental que anomenem ‘fantasma’ i que intentem explicar. Aquesta explicació és la intensió.

La designació ens porta a la denotació, composta pel conjunt de totes les entitats a nivell físic que tenen les característiques del designat. ‘Fantasma’ té com a denotació el conjunt buit, no hi ha fantasmes.

En l’estudi de la pandèmia del coronavirus, la Rt o el risc de rebrot fan referència a constructes mentals que no tenen denotació, no hi ha Rts o riscos de rebrot com hi ha ingressats o morts. Ara bé, aquests conceptes no-observacionals no són purs fantasmes, fan el paper de variables intermèdies que enllacen propietats observables del sistema. Tanmateix per basar les decisions sobre les mesures a prendre respecte a la pandèmia en conceptes com la «Rt» o el «risc de rebrot», s’ha d’anar amb molt de compte i considerar a fons els càlculs que intenten capturar la intensió (potser no prou clara) d’aquests conceptes. El que realment tenim són aquests càlculs. Caldria considerar finalment conceptes observacionals amb denotació ben real com «nombre d’ingressats als hospitals» i «defuncions comunicades per les funeràries».

Em fa l’efecte que la inoperància de les nostres autoritats sanitàries davant la tercera onada la justifiquen mirant la Rt i el risc de rebrot sense voler mirar els ingressats i les defuncions. No entro en la motivació psicològica i/o sociològica que els porta a mirar cap a una altra banda (la Rt, el risc) i no mirar cap als hospitals i les funeràries. Cada dia que passa sense prendre les mesures adients per frenar aquesta tercera onada, ens porta a una situació més difícil i incontrolable.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

CoronaVirus: Ha començat la tercera onada.

0

Vam constatar l’anterior vegada que el tancament de les activitats d’oci va tenir un efecte emergent pervers, va comportar un increment de les infeccions. Amb les noves restriccions del dia 21 de desembre ha passat el mateix, han comportat un increment de les infeccions. Ara bé, segons el model, aquestes, afegides a les que venen del pont del 4 de desembre, han engegat la tercera onada. Les úniques restriccions que han tingut l’efecte esperat han estat les relacionades amb la queda. Les restriccions perimetrals, tal com han estat executades, no han provocat augments, però tampoc han millorat gaire res.

Caldria actuar amb intel·ligència ràpidament. Torno a reivindicar els tests ràpids.

Les columnes en què el model ha de coincidir amb les dades oficials són les morts diàries i acumulades, i la de IngressatsModel / IngressatsOficial que ha de tenir el valor 1. La columna que marca la marxa de la pandèmia, segons el model és la de INFECTATS. Heus aquí la taula:

Si continuen els valors actuals dels paràmetres, les gràfiques per al 4 de gener serien:

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Esbrineu els infectats, malalts i morts que poden provocar les festes.

0

Teniu el programa aquí: SistemaVirus

A través del botó [ValorsPerDefecte?] he preparat el programa perquè vosaltres mateixos pugueu determinar els diversos escenaris que poden derivar-se d’aquestes festes. El programa us porta, a través de la segona onada, fins el 25 de desembre.

Simplement, cliqueu dues vegades a l’esquerra del botó lliscant [slower], després [setup], després [ves-hi continu]; quan arribeu al clic 185, torneu a clicar sobre [ves-hi continu] per aturar el temps, clicant repetidament sobre [ves-hi un pas] acabeu d’arribar al clic 193, (193 dies de la segona onada) que correspon al 25 de desembre.

La taula i els gràfics pel 25 (amb alguns retocs menors respecte l’última previsió de l’anterior apunt):



Ara vosaltres mateixos, a través de les barres lliscants, podeu donar valors als diversos paràmetres. Bàsicament juguem amb tres: txLetalitat, taxaInfeccio, taxaContactesEfectius. Una vegada donats els valors, cliqueu sobre [ves-hi continu] per engegar i parar. El programa us presentarà els resultats que se’n deriven.
Per exemple, què passa si, com a conseqüència de la nova soca del virus arribada d’Anglaterra, hem d’apujar la taxaInfeccio un 75%, és a dir, del 7% al 12%. Donem el valor i cliquem sobre [ves-hi continu] per engegar i parar. Les dades ens indiquen que aleshores el sistema sanitari col·lapsaria ràpidament, no hi hauria més de dos o tres dies per reaccionar i evitar la catàstrofe. Només es podria controlar reduint els contactes. Fins a quin nivell?. En els moment del confinament total de la primera onada, la TCE girava al voltant 1,8. Posem aquest valor. Ara tenim: tick 193, canviem taxaInfeccio a 12% i taxaContactesEfectius a 1,8.
Hi ha una forta repuntada, però un mes després, amb confinament total, la corba comença a baixar. És clar que la taxaInfeccio no pujaria tant ràpidament, ja que, d’entrada, la nova soca seria minoritària. Més aviat hauríem de posar a ON el [dscpteTxInfeccio?] i donar-li un valor negatiu per fer augmentar la [taxaInfeccio] fins arribar prop del 12%. Tindríem més dies, però cada dia que passes ens acostaria a una situació realment complicada.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Perill de repunt.

0

Com a dada més fiable a quadrar agafem les defuncions. Ara bé, aquestes només es comencen a mostrar a partir dels 11 dies. Hi ha una altra dada que crec que també podem considerar fiable, el total d’ingressats. Aquesta ens pot permetre començar a filar des del tercer dia de la infecció.

El model agafa com a ingressats els infectats de 8 dies, començant pel tercer dia enrere des d’avui, i multiplica la suma per 0,0195. Per què aquesta xifra?. Perquè és la que fa que els ingressats del model dividit per la xifra oficial d’ingressats oscil·li al voltant de 1 per les últimes dades que portem recollides. Pura i trista empíria.

Per mantenir aquest index prop de 1 a partir del 4 de desembre, inici del pont, en el model, ha calgut augmentar la taxa de contactes de 2,2 a 2,7 (i no a 2,4 com havíem suposat en l’últim apunt). La taxa de letalitat l’hem deixat a 0,3% i la d’infecció al 7%. Amb això quadrem morts i ingressats.

la taula (primera columna dades oficials, 2a. el model):


Conseqüències: puja la Rt, puja el risc, els ingressos pugen però reculen després, augmenta el flux d’infectats, augmenta la població malalta, les defuncions després de 11 dies (desembre 16) tornen a pujar. 3a. onada?. NO. Després d’un lleuger repunt, el model indica, que la pandèmia torna a recular lentament.
Com és possible que torni a recular, si la 2a onada va començar amb una taxa de contactes de 2,35?. Crec que l’explicació es troba en el fet que ja força gent ha passat la malaltia. Segons el model, només en aquesta segona onada més d’un milió de persones ja l’han passada. És a dir, comencen a fer de barrera per l’expansió de la malaltia.
Tota manera, començava a enfilar-se. Veurem què passa a partir del 21.
Si es mantenen els paràmetres com hem indicat, la situació el dia de NADAL serà aquesta:


I els gràfics:

I no es veu la fi de la pandèmia amb les seves restriccions.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

L’efecte emergent de la reobertura de les activitats d’oci.

0

Dèiem «suposem que l’obertura de les activitats d’oci no produirà cap increment, ja que el tancament no va anar seguit d’un decrement, sinó d’un increment (en pura lògica, doncs, podríem suposar, fins i tot, un decrement en els contagis per aquesta obertura)»

Doncs, efectivament, l’obertura de les activitats d’oci ha produït un decrement en les defuncions. L’experiència ens mostra que l’efecte sobre les defuncions de les mesures preses avui, el començarem a observar 11 dies després. La Reobertura de les activitats d’oci es produeix el 23 de novembre, tenim llavors entre 40 i 50 morts diaris, que es mantenen 10 dies, fins el dia 3 de desembre; onze dies després, el 4 de desembre, passem a 36, 29, 30 defuncions diàries.

Les DADES (la primera columna, dades oficials; la segona, dades del model):


Com explicar-ho?
Suposarem que, amb la reobertura, és adir el 23 de novembre, augmenten els contactes; però al mateix temps disminueix la taxa d’infeccions. Les reunions ja no són clandestines i es fan en millors mesures de seguretat. Al mateix temps suposarem que la taxa de letalitat també baixa, perquè s’infecta en proporció més gent de menys de 70 anys. Concretament situarem la taxa de contactes de 2,01 a 2,20, la taxa d’infeccions de 7,5 a 7 i la taxa de letalitat de 0,35 a 0,343; però pel 4 de desembre la situem a 0.32 i els contactes a 2.4, ja que l’afecte de rejoveniment s’haurà consolidat. Amb això quadrem i teniu les dades de la taula superior. Tota manera, no hem de canviar les previsions que fèiem de, sense tests ràpids massius, lenta disminució, sense poder reduir les restriccions.
Podria semblar que la baixada és més forta que la que prediu el model amb els valors esmentats. Caldrà veure què passa els propers dies. Ara bé, fixeu-vos que la ratio ING/INFE (ingressats/infectats) augmenta després del dia 4, coincidint amb l’inici del pont, voldria dir que cal augmentar encara més el nombre d’infectats que començaran a traduir-se en defuncions d’aquí a 11 dies.
Així, doncs, les dades dels propers dies seran fonamentals per saber on anem.
No feu gaire cas de les divergències amb la Rt i amb el risc de rebrot, depenen molt de la quantitat de proves fetes, com ja vam explicar. Les dades del model pretenen ser més ajustades a la realitat. Hi ha a Catalunya en aquests moments 101.303 persones infectades amb un flux de 8.314 diàries, però al mateix temps surten de la malaltia 9.848 persones diàries, amb què disminueix la pressió hospitalària. La Rt estable a 0.84, cada malalt infecta 0.84 malalts en el transcurs de la seva malaltia. Si hem d’augmentar les infeccions, augmentarà la Rt.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

A voltes amb la Rt

0

La Rt pretén ser la quantitat d’infeccions que provoca un malalt en el transcurs de la seva malaltia. Hi ha diversos mètodes de càlcul.

Estem observant una disparitat entre la Rt del model i la Rt oficial. El model calcula la Rt dividint el flux de nous infectats per el total de malalts durant 11 dies.

La documentació oficial de dadescovit.cat explica que calcula la Rt així:

«La velocitat de reproducció mitjana dels darrers 7 (ρ7) dies que permet avaluar la velocitat de propagació de la malaltia. La calculem com el quocient entre la mitjana dels casos confirmats els últims tres dies respecte els casos confirmats de cinc dies enrere, també com a mitjana de tres dies: ρt = (N(t) + N(t-1) + N(t-2))/(N(t-5)+ N(t-6) + N(t-7)). Posteriorment fem la mitjana dels 7 últims dies.»

És a dir, depèn dels casos confirmats, però aquests depenen de la quantitat de proves PCR/TA fetes. Quantes més proves fem, més casos trobarem. Ara anem a fer els mateixos càlculs de velocitat d’increment, no amb els casos confirmats, sinó amb el total de proves fetes:


És a dir, la major part de l’increment de la Rt (21%) dels últims dies és degut a un increment de proves fetes (16%). ¿Fins a quin punt aquest increment de proves és aleatori / arbitrari o respon a una major incidència de la malaltia?.
El model, que utilitza com a clau de volta les defuncions oficials, és a dir quadra amb aquestes, no detecta, ara per ara, cap canvi en els paràmetres bàsics dels sistema: taxa de contactes, taxa d’infecció, taxa de letalitat. Veurem després del pont.
He pensat d’utilitzar, també, una dada igual de confiable que les defuncions, però més immediata, com poden ser els ingressos hospitalaris que proporcionen els mateixos hospitals. Concretament, si anem quadrant model i realitat, el percentatge de pacients ingressats respecte al flux d’infectats del model tres dies abans, fent la mitjana per un període de 8 dies, s’hauria de mantenir força constant.
Fets els càlculs, observem un lleuger increment des del 20 de novembre, passant del 16% al 17% d’ingressats respecte al flux d’infectats. De cada 100 infectats 17 han d’ingressar, el dia 20N, 16. Per obtenir 16, hauríem de incrementar lleugerament el nombre d’infectats que ens dóna el model.
Recordem, tanmateix, que, amb les mesures preses i sense tests a tota la població, predèiem una millora lenta de les dades de la pandèmia al Principat, sense poder recular en les restriccions.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Situació política. Octubre 2020. Els ordres de preferències.

0

Després de plantejar l’arbre del joc i les situacions finals, ara toca l’ordenació de preferències, tant de l’independentisme com de l’Estat espanyol, sobre aquestes situacions finals a què deriva el joc. Els ordres de preferències manifesten els objectius dels jugadors, reflecteixen el comportament teleològic (orientat a objectius) dels éssers humans.

Situacions finals:

S15: Seria la repetició dels dies posteriors al 10 d’octubre. Llei a llei que comporta la rendició de la Generalitat

S16: Nova aplicació de l’article 155, l’independentisme ha intentat resistir, però ha estat derrotat

S17: 155, l’independentisme ha resistit i controla el territori. La República comença a caminar.

S18: l’independentisme negocia amb l’Estat la implementació dels resultats de l’1-O.

S19a: Govern PSOE-UP, no ofereix referèndum, oposició.

S19b: Govern PSOE-UP, no ofereix referèndum; però es negocia

S20: Govern PSOE-UP, ofereix referèndum pactat

S21: Victòria PSOE i govern en solitari, no ofereix referèndum, recentralització

s22: Govern PSOE, PP-C’s, resistència i derrota.

S23: Govern PSOE, PP-C’s, resistència i victòria. República endavant

s24: Eleccions autonòmiques sense haver aconseguit res significatiu.

S25: Millora de l’autogovern, es vota un Estatut autonòmic.

Suposem que la tria de l’independentisme busca fer efectiu el dret a l’autodeterminació evitant el màxim possible la violència. La proposta d’ordre de preferències per l’independentisme:

s18≻s20≻s17≻s23≻s19b≻ s19a≻s25≻s21≻s24≻s16≻s22≻s15, situacions a les quals donem una puntuació inversa al lloc de preferència 12, 11, 10, 9, 8, 7, 6, 5, 4, 3, 2, 1

Situar primer, per l’independentisme, s19b o s19a depèn de si ens creiem que l’oferta de negociació és vertadera i sense línies vermelles o és una enganyifa. Això és molt important, ja que comportarà quina de les dues estratègies de l’independentisme, la 3 o la 4, resulta dominada per l’altra. Considerem que de fet l’independentisme se sent obligat a creure’s l’oferta de diàleg, situem s19b davant s19a

Suposem que la tria de l’Estat espanyol busca no reconèixer el dret a l’autodeterminació tot aplicant la mínima violència possible. La proposta d’ordre de preferències per l’Estat espanyol:

s25≻s24≻s21≻s19b≻s19a≻s15≻s22≻s16≻s20≻s18≻s23≻s17, situacions a les quals donem una puntuació inversa al lloc de preferència 12, 11, 10, 9, 8, 7, 6, 5, 4, 3, 2, 1

Situar primer, per l’Estat, s19b o s19a depèn de si el diàleg és una enganyifa o és real. Considerem que és una enganyifa, aleshores, situem s19b , fer veure que es vol negociar i que no hi hagi oposició a la governabilitat, davant s19a, oposició.
Fixeu-vos que els valors que hem donat només expressen l’ordre i no diuen res de la distancia entre dos situacions, que pot ser molt diferent segons el cas. És a dir, un valor de 8 respecte d’un valor de 4 no vol dir que la situació que correspon a 8 sigui doblement preferida a la situació que correspon a 4.

Ara hem de confrontar les diverses estratègia dels jugadors i obtenir, així, la situació final o situacions finals a què ens porta cada encreuament entre estratègies. Quan hi ha més d’una situació terminal en una casella, indica que la situació terminal real depèn d’una tria de la Història entre elles (resultat d’un enfrontament). En aquestes tries, els càlculs depenen de la probabilitat de victòria que considerem en l’enfrontament amb l’Estat espanyol.

A continuació cal calcular els pagaments que corresponen a cada casella. La probabilitat que assignem a les diverses «tries de la Història» condicionarà aquests càlculs, ja que adjudiquen una probabilitat a les situacions afectades. Quan l’encreuament d’estratègies porta a més d’una situació final com a possibles, tot depenent de la tria de la Història, cal sumar els valors d’aquestes situacions prèviament ponderades per la seva probabilitat, en el ben entès que la suma de probabilitats és 1.
Per exemple, per s16-s17 tenim que, per l’independentisme, el valor és: 3 (valor ordinal de s16) * P(s16) [probabilitat que es produeixi s16] + 10 (valor ordinal de s17) * P(s17) [probabilitat que es produeixi s17]. A més P(s16)+P(s17)=1. Igualment feríem ara per l’Estat espanyol.

La taula obtinguda és la que dona lloc als valors que vam presentar en el primer apunt. Teniu el programa que fa els càlculs aquí: jocOct20

Ja vam veure que, segons aquests càlculs, si l’independentisme comparteix l’objectiu de « fer efectiu el dret a l’autodeterminació evitant el màxim possible la violència» , l’explicació última de triar la unilateralitat o la negociació renunciant a la unilateralitat és la probabilitat de victòria que subjectivament considerem en un enfrontament amb l’Estat. També resulta que, donades les preferències de l’Estat, només és assolible la independència unilateralment a través d’un enfrontament amb l’Estat.

Publicat dins de General | Deixa un comentari