ambFilosofia

Ja vam explicar a Els errors del CEO i, en general, de les enquestes fetes a Catalunya. que la llengua pròpia és un factor sociodemogràfic determinant en els resultats que ens donaran les enquestes fetes a Catalunya. L’últim baròmetre del CEO s’ajusta aproximadament als valors poblacionals quan als subjectes que consideren el català llengua pròpia (42%); però queda distorsionat per aquells que consideren com a pròpia el castellà o ambdues llengües. La causa és que la pregunta sobre la llengua pròpia resulta dividida en dues. Primer la opció és: Català / Castellà / Altres, i després per «Altres» hi ha l’opció: Català i castellà per igual / Aranès / Àrab / Romanès. En anteriors enquestes això es presentava en una sola pregunta. Ara els que tenen «Català i castellà per igual» no tenen entrada pròpia en la primera pregunta i això els indueix a decidir-se entre Català i castellà, i majoritàriament es decideixen pel castellà ja que, segons percentatges, el català no és la llengua que van parlar primer.

Nosaltres ja hem defensat en un anterior apunt, La població a Catalunya: Llengua i actituds socials. diferències significatives entre els dos grups, no producte de l’atzar, en les actituds socials. Per una banda tenim, junts, aquells que consideren com a llengua pròpia «Català» o «Català i castellà per igual» i per l’altra els que consideren com a pròpia el «Castellà». Amb aquest baròmetre no podem fer aquesta divisió de casos i no podrem, doncs, analitzar per separat aquests aplecs.

Hi ha alguna altra manera d’obtenir aquests aplecs?. En anteriors baròmetres hi ha la pregunta: «On s’ubicaria vostè en una escala on un extrem significa màxim espanyolisme i l’altre extrem màxim catalanisme?»; Però en aquest baròmetre la pregunta també queda dividida en dues: primer pregunta pel catalanisme i després per l’espanyolisme. Això pressuposa que catalanisme i espanyolisme són compatibles, nosaltres creiem que no. Aquestes preguntes, doncs, no ens serveixen per fer la divisió. Queda una última pregunta: «Amb quina de les següents frases se sent més identificat/ada: em sento només espanyol/a, més espanyol/a que català/ana, tan espanyol/a com català/ana, més català/ana que espanyol/a o només català/ana?». I, lògicament, els «tan espanyol/a com català/ana» els considerarem, en la pràctica totalitat, com a espanyolistes, de fet és l’aplec més important dins l’espanyolisme.

Primer veiem com, agafats tots conjuntament, les dades no segueixen una distribució normal i tenen un valor d’asimetria de 6, quan el màxim per acceptar la normalitat seria de 3. És com si per mesurar l’alçada agaféssim conjuntament homes i dones. En segon lloc anem a veure les freqüències:

Amb això ens queden dos aplecs un, espanyolistes, amb el 55,9% i l’altre, catalanistes, amb el 44,1%. En propers apunts, farem una anàlisi separada dels dos grups quan a diverses qüestions que es pregunten en el baròmetre del CEO.