marginàlies

Can Gazà és probablement el millor refugi per a ànimes i cossos atribolats que es pot trobar per l’illa que tan poc s’estima i tants la maltracten, però estant-hi, no t’allibera de rebre les rèpliques dels terratrèmols d’estultícia o directament d’odi que provoquen els devots de les mordasses i l’esclavatge.

Aixoplugat en l’habitació des d’on mantenim el rumb del casal m’arriba la nova que el diputat del PP Antonio Gómez ha dit en el Parlament i dirigint-se a Fanny Tur, consellera de Cultura Participació i Esports, que “a Espanya no hi ha presos polítics. La prova evident que no n’hi ha és que vostè és aquí”. Al seu torn, Tur, tota dignitat, li ha demanat: “On diu que em voldria veure? A la presó, en una cuneta?”.

El Parlament va gros a molts diputats amb el cul a la cadira i el cap a Madrid. I a Antonio Gómez, representant de la indignitat més contaminant i de l’odi més indissimulat a tot el que és propi de la terra que li ho ha donat tot i que ell blasma cada cop que obre la boca, li sobra.

Tot ha vingut perquè Gómez ha acusat la conselleria de Tur de “finançar actes en què es reconeixen persones que actuen contra l’estat de dret”. La consellera Tur ha defensat la darrera Nit de la Cultura de l’OCB –el punt de mira del diputat peper- tot dient-li que: “L’únic que vaig veure a la Nit de la Cultura va ser un clam a la llibertat”. I és ben ver, va ser un crit unànime de la llibertat que tant inquieta l’inefable diputat i el seu partit que, en sentir parlar d’ella, s’enreveixinen de por i ho donen sempre a les increpacions més grolleres i forassenyades.