marginàlies

Avui és santa Magdalena, o Maria Magdalena, o Maria de Magdala, un dels personatges més atractius del temps de Jesús de Natzaret. Protagonista d’infinites llegendes, sobretot perquè en estar tan a prop de Jesús, com assenyala la tradició, i per no ser, precisament, una dona gaire exemplar, en temps anteriors a la trobada amb el Mestre, moltes d’aquestes llegendes tenen a veure amb la intensitat de la relació que mantingueren.

Sobre això, el 1973 s’estrenava –escandalosament en certs indrets- la pel·lícula nord-americana “Jesus Chirst Supestar”, basada en l’òpera rock del mateix nom d’Andrew Lloyd Webber (un deianenc a estones, per cert), que es basa en les darreres setmanes de vida d’aquest personatge. En la pel·lícula, dirigida pel canadenc Norman Jewison, hi apareix en paper destacat Maria de Magdala i hi canta una de les cançons més conegudes d’aquesta obra, “I Don’t Know To Love Him” (si la voleu sentir, aquí teniu l’enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=DM3dYCp-op8) en la que declara que no sap com estimar el de Natzaret, ella que ha conegut tants d’homes. I té por d’estimar-lo més del que caldria, sembla voler dir. Per no parlar del joc de mans, seduccions i mirades entre la de Magdala, en Judes i Jesús a la peça “Everything’s Alright”.

Maria la de Magdala, per allò d’haver ungit, segons la tradició, els peus de Jesús de Natzaret, és la patrona dels apotecaris barcelonins des de mitjans del s. XIV i d’aquí també del regne d’Aragó i d’altres països europeus. I per la mateixa raó de saber tractar els perfums, també ho és dels perfumers. Per allò de la unció dels peus de Jesús, que després eixugà amb els seus cabells, també és patrona dels barbers –i de les barberes- i de les pentinadores –i dels pentinadors. I per allò d’haver escopit set dimonis per efecte de la seva vida suposadament dissoluta abans de conèixer Jesús, també és la patrona de les prostitutes redimides.

Tot un personatge.