marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
25 d'octubre de 2011
0 comentaris
VERS PROMÈS
Ja sé, amor meu,
que la promesa
era un vers sense
sang, un vers peix
tot reclamant
la corona
d’aquest regne
de pedres
sense saliva.
Però a voltes
cal fer part
d’un esput
pel gust de veure’s
morir com cal:
retut als peus
descalços
de la dignitat.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!