marginàlies

Sense fer-ne comptes, per pur atzar mentre tafanejava per la llibreria sense cercar res d’especial, simplement pel gust de llegir els títols dels llibres i el nom dels autors, torn a rellegir de peu dret “Elegies de guerra”, de Miquel Dolç, editat a Barcelona per M. Montserrat Borrat el 1948, tot i que la data de redacció és el 1940. A parer de Josep M. Llompart és la seva obra més important. I tot i la seva contenció, a pesar de l’esforç de Dolç per mantenir l’aplom, no pot eludir el drama, l’esquinçada de carn i esperit que, per mi, puny especialment en el poema “Hospital de sang” que comença així:

En la penombra d’artificis,
flaire de cloroform i d’alcohol.
Es desinfecta el cor de tots els vicis
i s’obre l’ànima en un vol.
Per beneir defalliments i queixes
penetrarà suara entre les reixes
una ambosta de sol.

Retornar amb freqüència als clàssics, ens oxigena tant l’ossada com la cervellera; i ens vigoritza la creativitat, certament.