Diuen que si vas a Galícia podràs sentir qualcú que digui “eu non creo nas meigas mais habelas, hainas”. És a dir, aquesta persona no creu en les bruixes, però està cert que n’hi ha, de bruixes. Cosa semblant passa amb la telepatia, això és, la comunicació directa entre dues ments, sense intervenció dels sentits. Científicament, des del punt de vista físic, la telepatia no és possible en no haver-hi cap secció del cervell que pugui actuar com a emissora i alhora receptora de comunicacions a distància. A més, la potència electromagnètica del cervell tampoc no té capacitat per transportar la informació, i no hi ha mitjà conegut a través del qual poder-ho fer. Això, si atenem la física diríem clàssica, perquè si acudim a la física quàntica la cosa, sembla, diuen, podria canviar. Com sigui, malgrat aquesta impossibilitat, hi ha gent que diu haver-ne tingut experiències, de la transmissió del pensament.
Tenc un amic que la dona per certa, a la telepatia, perquè l’ha experimentada, i no sols això, sinó que considera que ve a ser el llenguatge morse del pensament. I si va a dir ver, per a mi, aquesta similitud, en lloc d’aclarir-me, m’inquieta; em fa posar la telepatia a tocar de la bruixeria. I sí, ja ho sé, no hi crec, en les bruixes, però n’hi ha; aquesta és la qüestió.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!