marginàlies

El meu preceptor menor, acabat de dutxar, decideix de fer-me un dibuix. Comença fent la cara d’un animalet que, inicialment, vol ser una moneia, però que a mesura que es va fent, considera que li surt un coala. No en feia comptes, però, i ràpid de reflexos, s’apressa a pintar un arbre. Li deman si pinta un coala damunt un arbre i em rectifica tot d’una: és un coala pujant a un arbre. Les precisions són definitives.