marginàlies

La lluna besa la terra
sense desatendre l’aura
taronja que l’entronitza
i no troba llops que udolin
ni cap amant que la canti.
Tampoc no troba norais
ni altres fermeses  la dona
en mans de sedants i calmes
diverses que li humanitzen
el trànsit lent a l’origen
de l’inici: el no de res.
I cap res no aixeca un pam
del terra i, vanitosos,
voldrien ser floc de lluna,
udol de lloba dansaire.