marginàlies

Sigues didàctic, fill meu: pega cop a la taula quan calgui per reforçar les paraules que naufraguen en mars de piuladisses i altres escaïnades inveteradament impostores. I ves sempre barres altes sense caure en l’altivesa; que ningú no pugui dir que ets herba molla, que costa molt posar cara a l’orgull i a l’heretat. I procura no pegar-te molts cops a la barra, que si no fos per les quimeres, no passaríem de ser bestiar de pleta.

Fes tostemps pedagogia: parla clar i català, que se’t noti bé que vols ser com ets i mana l’avior, i mai com voldrien que fossis per dret de conquesta. Recorda sempre que val més, i mil pics, ser cap d’arengada que cua de pagell. Sigues molt prudent, fill meu, evita els cops d’altri com sigui i, si en reps, dóna un sol cop l’altra galta, com mana la bona ensenyança. Si sents bramar la testosterona de qui mal et vol, deixa que la teva cridi pit a fora…