marginàlies

Deia que voldria topar-se amb una balena jonasiana per descansar més de tres dies en el seu ventre càlid i confortable, aïllat de la terra que ja és més roquissar que compost amable que permet que els peus s’endinsin en ell per entreveure l’efecte de la levitat.

No enganya Déu –amb qui no hi té tractes- que manà al profeta Jonàs que anàs a Nínive per fer retornar la ciutat a la virtut si no volia quedar arrasada i el profeta decidí de no anar-hi, però no li faria res, a ell, trobar-ne cap, de ciutat altament pecadora i tota perversió, per poder sospesar el pes de la infracció divina i la depravació sense pauta. Perquè tot té el seu pes, afirma amb les celles arrufades, fins i tot el preu, que diu que ho pot comprar tot perquè tot té preu.

No nega que també li aniria bé estar en la pell dels pescadors enfrontats a una tempesta ferotge per culpa d’en Jonàs i la seva traïda, i ser una de les mans que el tiren a la mar per fruir de la calma que seguiria.

Ben pensat, també voldria ser tan rabiós com Jonàs, que s’emprenya d’allò més perquè Déu nostre Senyor perdona els ninivetes perquè fan tres dies de dejú extrem i es vesteixen tots amb roba de sac, el rei el primer. Els animals i tot, deixaren de menjar i de beure durant tres dies i convenientment vestits, també, amb roba de sac, per salvar-se de la destrucció.

I és que voldria poder sospesar-ho tot perquè tot pesa, tot té un pes, sobretot el món de la incorporeïtat, dels somnis o de la bogeria.