No hi pengen llums del sostre.
En el seu lloc, teranyines en sacrifici i d’edat imprecisa retenen les històries inacabades que pampalluguegen com els diamants tocats per la llum més interessada.
Raja pols, de la font dels anys, si és que la vida és semblant a l’aigua de boca.
I en terra, un bosc de virolles de bolígrafs incapaces de florir.
Bolígrafs retuts que es deixen prendre per cucs de tota mena i mesura escapats de calaveres que volien ser làmpades, lluminàries esplendoroses per encendre estances pecaminoses.
Bolígrafs que enyoren el dit d’apuntar, el dictador, el demòcrata orgànic que dicta sempre i deleja fer callar per sempre.
S’extingiren fa milions d’anys els bolígrafs obrers que, després d’anys abandonats, desvirollats, tornaven a escriure amb la seguretat original.
No hi ha ningú a la casa del riu que avança com una rata cap al formatge.
Deixau un missatge després de sentir el senyal.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!