Qui té por a la bellesa
que sempre acuita,
al so compromès del clavicèmbal,
a la veu a punt de trencar-se
de qui l’escolta?
Qui té por al que no s’entén,
a fer curt de besades,
a la solitud del cant
i a les lliçons de tenebres?
Qui té por al foc i al dubte,
a la fulgència de l’or
i al valor sempre en alça de la sang?
Qui té por a la llavor de la gana,
al silenci de la bondat
a la distància entre la terra i el cor?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!