marginàlies

Si qualcú dubtava de la significació real del caramull de pedres constituït en monument groller i vergonyós de la Feixina de Palma, dissabte passat pogué comprovar què i a qui representa de manera inqüestionable, malgrat els esforços contextualitzadors de dirigents tan bonifacis con popònes. Els cops que rebé el portador d’una bandera republicana bé que ho demostren. Les entitats benemèrites que hi volen veure un cert valor patrimonial, en les pedres enaltidores de les formes més autoritàries i sanguinàries de manar, ja saben també qui i per què les patrimonialitza. Per si no bastassin tants elements, una exdiputada del Partit Popular, Aina Aguiló, diu que condemna els actes violents que es produïren al voltant del caramullot de pedres, però assenyala el batle de Palma, José Hila, de provocar-los en haver decidit tirar-lo a terra. Més barra i més cinisme no és possible. Davant això, el millor és que l’enderroc necessari no esperi ni un minut més.

I tanmateix, el fil de pensament del blocaire no va per aquí, sinó per les bardisses de la naixença de la llum d’aquest Dia dels Morts (i de les Mortes?) que no s’està d’incorporar el color del plom i dels balins:

La llum color de mar
desperta l’amant que desa somnis,
esvaeix el perfum de la tristesa
cerca l’aigua de pluja
perquè s’endugui la pols de la malenconia.