marginàlies

Al centre de Palma no cal cercar-hi cap taxi ; no n’hi ha de disponibles per als ciutadans. I telefonar per sol·licitar-ne un no és garantia d’èxit: pots esperar hores a què n’hi hagi de disponibles. I, a voltes, ni concertant el servei d’un dia per l’altre compareix el taxi. Li va passar a un gazanenc en cadira de rodes: el deixaren tirat en el lloc on havien de recollir-lo i no varen servir de res les mil telefonades al servei on havia emparaulat el viatge. Tots els taxis, tots, estan servint els turistes. Desatenen els residents per als quals es creà el servei, però, i què? Fins on arribaran les queixes i quin resultats tendran? En dir que es posen al servei dels turistes, la font de la nostra ventura, diuen, que se n’han de dur una bona imatge de l’illa i de la capital, ja s’ha establert el mur de contenció de les reclamacions. Han deixat de ser servei públic, i què? A callar, poca alatxa!

Per cert, parlant d’angoixes i absurditats; d’administracions que enrabien i exasperen, avui fa 140 anys que va néixer a Praga Franz Kafka. Va viure poc, tan sols 41 anys, i tampoc no va escriure molt, però el suficient per influir en bona part de la literatura de la primera meitat del segle XX. Fa un bé indescriptible rellegir-lo regularment.