marginàlies

Som rius, ens diu l’àugur,
i somric. Som ric
de no-res, de tot
allò que no és aigua,
que és dissidència.

La riquesa sempre
l’esgarra, mascara
la llum i la lluna,
contamina el doll
de mots i de vida.

Ai de l’opulència
que vol posar preu
a l’eternitat!
Cruixiran monedes,
cauran els emporis.