marginàlies

No sabia que, temps era temps, els metges, al final de les fórmules magistrals, hi posaven la frase Fiat secundum artem. M’ho ha descobert Isabel Vidal Munar en el seu treball “Bernat Vidal i Tomàs i el quinzenal Santanyí”. Aquest prohom de la cultura mallorquina de postguerra signava amb l’acrònim d’aquesta frase, F.S.A., l’apartat dedicat a la presentació de publicacions diverses, notes bibliogràfiques i altres notes de lectura d’aquest periòdic que, dit molt en pla, de Santanyí estant arribava a tot el saber i a qualsevol racó de món.

Val a dir que aquest estudi aprofundit d’Isabel Vidal publicat el 2016 per la UIB, l’Ajuntament de Santanyí i les Publicacions de l’Abadia de Montserrat, és tan acurat com necessari per aproximar-nos amb peu fiter a la recuperació lingüística, cultural i, sobretot, literària a Mallorca un cop acabada la Guerra Civil. S’hi diu molt i documentalment; s’hi aprèn encara més i, finalment, hom s’adona de la feinada que feren en temps gens propicis i amb una generositat il·limitada, i un rigor extrem persones com Bernat Tomàs i Vidal. Moguts pel poder revoltós de la cultura, de l’art, remogueren cel i terra, i també consciències, per fer resplendir de bell nou i com es mereix la nostra particular manera de veure i sentir el món, i relacionar-nos-hi; de crear i recrear.

Faci’s segons l’art, bona manera d’obrar i de regir-nos, de dirigir la comuna i de tractar l’altre. Si ho féssim amb una mica més d’assiduïtat i miraments per ventura la vida seria més vividora i els vividors de tot pelatge no trobarien tan fàcilment on rapinyar. Sens dubte, si ho donàssim a l’art guanyaríem amb respecte i foragitaríem, potser, el feixisme que, com més va, més s’ufana de la seva impunitat.