marginàlies

En obrir el llibre no sentí l’olor d’impremta que esperava, sinó la flaire de pobre amb un toc ben coneixedor de cos engrutat. I el llibre era tret d’obrador, pràcticament; l’havia comprat feia dos dies i el llibreter el va treure de la capsa de les novetats que acabava de rebre. No havia voltat tant, el llibre, com per haver incorporat aquella olor tan precisa i que ell tenia ben definida i catalogada.

A mesura que llegia, la presència d’aquella olor fora de lloc li entrebancava la concentració en la lectura. S’entretenia molt més en voler escatir com aquella sentor havia arribat a conquerir les pàgines d’aquell llibre que no en el que llegia i abans d’acabar la primera pàgina el deixà.

Era assidu a les llibreries de vell i a rescatar obres camí de la destrucció, i havia comprovat que cada llibre, ni que costàs molt advertir-la, tenia una olor diferent; com si d’alguna manera el paper adquirís l’olor del lector o dels lectors que s’hi havien atansat.

Les mans també intervenen en la lectura, en ser les encarregades de passar els fulls i, a vegades, a seguir el ritme de la lectura amb el dit índex. A més, el llibre s’obre a una trentena de centímetres de la cara del lector per la qual cosa, aquesta posició privilegiada facilita que les pàgines prenguin i atenguin l’alè del lector i fins i tot algun esquit de saliva en cas de lectura en veu alta. Per tant, la impressió en les pàgines de les empremtes oloroses de qui llegeix no és cap fantasia.

No obstant, era la primera vegada que sentia la marca de la misèria en un llibre nou, que ell estrenava, i aquesta singularitat el desconcertava tant com l’inquietava. Tan encaboriat es trobà que, per esvair aquell tel molest que li impedia de fer el que més li agradava, el que més a plaer el feia estar, sortí al corral per beure cel. I en haver-ho fet, en el terrer gran va veure una de les tortugues que fa anys que senyoregen aquell tros ben generós que també bevia sol jove i va caure en el compte que la primavera serà aquí en vint dies.

I en haver pres en consideració aquesta circumstància, tornà escapat al llibre que celava l’olor de la pobresa i comprovà que el protagonista de la història era un pària que havia conegut, des que nasqué i fins al vint anys, tota mena d’institucions aparentment protectores, tutelars de jovent esquerp per desconèixer l’atenció i, finalment, la presó.