Els carrers d’ulls morts
desatenen la urgència del bes
que cerca amb desesper uns llavis
i la set del camell que ha entrat al cos de l’agulla.
Els que hi viuen sense sentir-se les necessitats d’afecte
miren com passa el tren de les tres estibat
de rellotges que ja no marquen
les hores del silenci ni el toc
de queda dels mots.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!