marginàlies

Avui fa 109 anys que va néixer un “homenot” de la llengua i la cultura catalanes per molt que Josep Pla no l’inclogués en el seu cànon: Manuel Sanchis Guarner, filòleg i historiador, per a molts el pare de la filologia moderna al País Valencià. Col·laborà en el Diccionari Català-Valencià-Balear des del 1943 fins al 1959. Durant aquests setze anys exercí de professor d’alemany i francès a l’institut Joan Alcover, de Palma, i també de veritable agitador cultural, sobretot en l’àmbit de la literatura i llenca. Així ho testimonia Francesc de B. Moll en l’acte d’acomiadament de Sanchis, que se celebrà el 16 d’agost de 1959 al puig de Sant Salvador de Felanitx, parlament que incorpora en els seus “Els altres quaranta anys”:

“Però també tindran motius de recordar-te sempre els escriptors mallorquins, vells i joves, des dels qui encara escriuen poemes èpics fins als moderníssims qui empren paraules gruixades o entonen madrigals als productes Catigène; des dels qui són continuadors fidels de les tradicions de l’Escola Mallorquina, fins als “jóvenes bárbaros” que s’esforcen a infiltrar dins l’illa de la calma versos demolidors d’idearis i de preceptives”.