marginàlies

l’aigua que raja inútilment, mans brutes damunt pa blanc, les tisores que no tallen, la gana que no té espera, el telèfon que  sona i sona, l’ungla infectada que maçola el cervell, uns versos estimats de Cohen
–“per què no t’ajeus
davant el ferotge tràfec
de la teva vida diària
i et deixes atropellar per alguns detalls?”-
el peix que accepta la peixera, la taula parada, menja’t les gambes amb forqueta i ganivet, el llibre que no es vol cloure, el camí que no deixa,
un crit,
un somni,
dos crits,
el malson,
tres crits:
la tragèdia