marginàlies

Bombar vol dir treure o transportar amb una bomba o fer que una superfície prengui una curvatura anàloga a la d’una bomba o volta. Per això d’inflar també significa envanir-se. I també suspendre un examen. I per trapelleria de la llengua, “que el bombin” és una expressió emprada per a engegar algú.

De l’espectacle grotesc i alienat de l’elecció d’ahir com a batle de Barcelona el senyor Jaume Collboni se’n salven poques coses –i, en puritat, no se’n salva res- si exceptuam l’expressió “que els bombin a tots” que va dir Xavier Trias en el decurs de la seva intervenció. Li va sortir de l’ànima enrabiada, clar, de l’emprenyadura més supina, del fons més profund de l’estómac de la ira. I en tenia motius sobrats: el seu partit, Junts, havia estat el més votat a les eleccions i tenia  un acord amb ERC per fer-se amb la batlia barcelonina. Tot, semblava, dat i beneït, però a darrera hora els Comuns de Colau, se sumaren als PSC-PSOE i al PP per fer alcalde Collboni que qualificà l’entesa de legítima, naturalment, com si la legitimitat fos sinònima de dretura moral o ètica.

Trias ho va dir amb tot convenciment; se’l veia nerviós, però trobà la calma momentània necessària per dir-ho clar i que tothom ho entengués, que no hi pogués haver cap equívoc. Sabia que era incorrecte i un punt mal educat, però li vessava, no podia ser més sincer: “Que els bombin a tots”. No podia tancar amb més brillantor la seva intervenció.

I tanmateix no crec que engegar pepers comuns i socialistes fos una manera de tirar la tovallola, ans al contrari: volia assenyalar, també, la realitat més transparent, posar cadascú al seu lloc i, en certa manera, marcar el camí per sortir de l’ensarronada.

Que els bombin a tots, sí, que hi ha relleu!

O per ventura en Trias feia extensiva l’expressió també a nosaltres…