marginàlies

Marga[lida] Prohens, presidenta de les Illes Balears, ha decidit eliminar el requisit lingüístic per a l’accés dels metges a les places que ofereix la sanitat pública de l’arxipèlag. Sap que per a aquests professionals l’anterior executiu illenc presidit per Francina Armengol, l’actual presidenta del Congreso de los Diputados, ja es va decretar una moratòria de dos anys –parl de memòria, sense comprovar la dada-, per a acreditar aquests coneixements de la llengua pròpia de les Illes Balears, la catalana, per tal que, segons aquests gestors de la sanitat de tots, cap plaça pública oferida quedàs sense ocupar per mor del desconeixement del català.

Marga[lida] Prohens sap, a més, que no té cap dada, CAP NI UNA, que certifiqui i acrediti que quedaren places sense cobrir atribuïbles clarament a aquesta qüestió lingüística.  En el programa electoral del Partido Popular s’incloïa l’eliminació d’aquest requisit, raó per la qual, aquesta decisió no es fa per l’acord de governabilitat signat amb els filofeixistes: ho fa de cor, de grat, amb gust, perquè li surt de l’ànima.

El seu argument, el de Marga[lida] Prohens, per a aquest tropell inqualificable com tots, és que per sobre de tot –s’entén que per sobre dels drets lingüístics- hi ha el dret a la salut; com si explicar al metge què et passa com ho sents i t’expresses habitualment no formàs part de la salut. Així, estableix una gradació en els drets, com sempre ha fet el poder espanyol: els lingüístics dels catalanoparlants s’han de subordinar sempre i sense excepció a altres, en aquest cas als hipotètics drets dels professionals de la salut a no atendre degudament els pacients per raó de llengua. Perquè amb aquesta decisió de Marga[lida] Prohens els metges de les Illes Balears podran discriminar per raó de llengua –la catalana òbviament- sense que sigui punible, talment com si el sistema sanitari de les Illes Balears fos d’apartheid.

Prohens sap que amb aquesta decisió d’eliminar el català que parlam a l’arxipèlag en la relació de la ciutadania amb l’estament sanitari és una gravíssima discriminació, però li és igual. Sap que atempta contra el signe major de la nostra personalitat com a poble de pobles, i ho fa triomfalment perquè el seu regne no és d’aquest món illenc, sinó el de Madrid, a qui obeeix cegament i sorda. A ella no li agrada gens ser la presidenta de les Illes Balears: a ella li agrada ser la Delegada Provincial del Regne d’Espanya, i val a dir que, en això, hi té la mà trencada, com en la seva lluita aferrissada contra tot allò que té a veure amb la nostra llengua i la nostra cultura. Ha començat, veurem com acaba.