Són molts els coneguts i amics mallorquins, menorquins i eivissencs que, des de la mitjanit de diumenge i aquest matí lluminós de dimarts, parant esment en els resultats de les eleccions a l’arxipèlag, recordam insistentment allò que diu Salvador Espriu:
Oh, que cansat estic de
la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m’agradaria
allunyar-me’n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta,
rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans
dirien
desaprovant: ”Com l’ocell que deixa el niu,
així l’home que
se’n va del seu indret “,
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i
de l’antiga saviesa
d’aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el
meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard
i salvatge
i estimo a més amb un
dolor desesperat
aquesta meva pobra
bruta, trista, dissortada pàtria.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Mai no hem de defallir. La lluita continua.