marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
3 de juny de 2012
0 comentaris
L’EMPREMTA DE LA DAMA REBEL
Un dia amb la claror auroral encesa veurem enfilar-se un fil de fum i d’amor en el confí de la mar que ens estremirà. Serà el jorn en què relluiran novament les empremtes que al turó sagrat hi deixà la dama bella i rebel que vencé, ningú sap quan, el sotmetiment bàrbar i les atrocitats del virregnat que delmaren el poble i emmacaren els conreus.
No se sentirà cap batre de trompetes victorioses, cap mur dels que en contenen estrictament les emocions no s’escardarà ni s’obrirà el cel perquè l’aire rogent calcigui del bell nou les messes. I tanmateix s’alçurarà la sang més jove, la que es renega a ser vessada a cops de decret i altres tupinades bastides a cops de pervertir el sentit llibert de l’emancipació i la tendresa.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!