marginàlies

L’aire tan condicionat de la justícia espanyola és irrespirable des de fa una eternitat, però amb tot el que es refereix a les ànsies emancipadores del Principat la seva toxicitat adquireix graus insuportables per a qualsevol democràcia ni que vagi de folondres.

Com a mostra incontestable: els nostres presos polítics encara ho són molt més des d’ara que el jutge de vigilància penitenciària ha deixat sense efecte la concessió del tercer grau, atenent així l’argumentari de la fiscalia (que depèn del Govern de l’Estat, com ens recordà Pedro Sánchez) per tres motius: el primer, perquè considera que la concessió del tercer grau és prematura per molt que tots ells ja hagin complert una quarta part de la condemna. Segonament, per la falta d’assumpció de responsabilitat de tots. Finalment, que ni el bon comportament ni tenir xarxa familiar no són motius suficients per concedir-los el tercer grau.

Curt i ras: sentència de garrot. Més persecució i, en conseqüència, més repressió. Aquesta és l’única eina que empra la justícia espanyola hereva directa del dictador. Un cas flagrant de revenja i quan la justícia pren aquest caire deixa de ser-ho.

Un escàndol. El darrer, que no vol dir que no hi tornaran, ans al contrari.

Escruixidor, enrabiant, escanyant.