marginàlies

L’Obra Cultural Balear, l’Institut d’Estudis Eivissencs, Acció Cultural de Menorca i l’Obra Cultural de Formentera han presentat en el registre del Govern a les diferents illes una carta conjunta per exigir la recepció a les Balears de tots els canals catalans. La missiva va adreçada al vicepresident del Govern, Antonio Gómez, amb motiu de la reassignació de canals de la TDT que ha decidit el Govern espanyol per assegurar el desplegament de la telefonia mòbil 4G, i que posa en perill la recepció del canal 3/24.

Les quatre entitats recorden al Govern que hi ha solucions tècniques per assegurar-ne el manteniment –a través dels múltiplex destinats a les televisions insulars, actualment desocupats- i que la Llei de Normalització Lingüística i la Carta Europea de les Llengües l’obliguen a facilitar la recepció de tots els canals existents en la nostra llengua.

Aquí es pot veure l’informe presentat per l’OCB l’octubre d’enguany http://ocb.cat/index.php?noticia=3391.

La carta presentada per les entitats de les quatre illes diu així:

Hble. Sr. Antonio Gómez Pérez, Vicepresident i conseller de Presidència del Govern de les Illes Balears

Honorable senyor:

La reassignació de canals dels operadors de la televisió digital terrestre (TDT), a conseqüència de la reserva del dividend digital que permetrà el desplegament de noves xarxes de telecomunicació especialment per a la telefonia mòbil per 4G, ha provocat la pèrdua d’un dels dos múltiplex de què disposava el Govern de les Illes Balears.

Adaptant-se a aquest canvi, el Govern de les Illes Balears ha decidit passar al canal 26, pel que fins ara passaven els canals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, IB3, IB3 HD i el Canal 4, deixant sols un canal per a TV3CAT i el Canal 33/Super 3, minvant així considerablement la qualitat de la imatge. A més, el Govern també ha decidit mantenir al múltiplex del canal 65, que desapareixerà dia 1 de gener de l’any 2015, el canal 3/24.

D’aquesta manera, es redueix l’oferta de continguts televisius en català i, com us acab de dir, els dos canals que queden es reben deficientment.

I això no obstant, hi ha diverses solucions tècniques per mantenir, i fins i tot augmentar, l’arribada de canals en llengua catalana a través de la TDT. La més efectiva seria usar els dos canals de què disposen els consells insulars per emetre-hi IB3 i IB3 HD. D’aquesta manera, s’aprofitaria l’avinentesa per complir amb el marc legal que indica que la televisió autonòmica ha de fer desconnexions per a cadascuna de les illes i s’oferiria, al mateix temps, una intervenció significativa als consells insulars.

Us recordam, vicepresident, que la Llei 3/1986, de 29 d’abril, de normalització lingüística a les illes Balears, en el seu article 30.1 indica expressament que el Govern de la Comunitat Autònoma ha de dur una política de col·laboració, en matèria de ràdio i televisió, amb altres comunitats autònomes que tenguin el català com a llengua pròpia. I el seu punt 2 encara és més explícit: en qualsevol cas, el Govern de la Comunitat Autònoma farà les gestions necessàries per a facilitar als ciutadans de les Illes Balears la recepció de les emissions de televisió en llengua catalana dependents d’altres comunitats autònomes.

D’altra banda, també sabeu que la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, ratificada per l’Estat el 2 de febrer de 2001, en el seu Article 11.2 determina que: les parts es comprometen a garantir la llibertat de recepció directa de les emissions de ràdio i de televisió dels països veïns en una llengua parlada de manera idèntica o semblant a una llengua regional o minoritària, i a no oposar-se a la retransmissió d’emissions de ràdio i de televisió dels països veïns en aquesta llengua.

Així, seria un contrasentit que allò que aquesta Carta no es tolera entre els estats membres de la Unió Europea, fos acceptat a l’Estat.

Per tot això us deman que, essent viable tècnicament, el Govern de les Illes Balears adopti les mesures necessàries per assegurar la recepció de com més canals de televisió en català millor. Si no ho fa així, el Govern de les Illes Balears no atendrà el que li reclama la Llei de normalització lingüística que actualment encara vigeix.

Atentament, Obra Cultural Balear, Institut d’Estudis Eivissencs, Acció Cultural de Menorca i Obra Cultural de Formentera