La sala on es va fer la presentació s’omplí abans i tot de l’hora indicada per començar, mostra evident de l’interès que desperta –i es mereix- l’obra de Joan Perelló. Tota manera, s’ha de dir que l’assistència a actes d’aquesta mena mantenen el to i el múscul desitjables o, si més no essencials, per mantenir la compostura. En sortir, uns amics ho comentàvem: ara mateix bufen tants vents tòxics provinents del Consolat de Mar i de ponent ens envien tantes pluges de pus i altres detritus, que si no trobes aixopluc a corre-cuita, la riuada d’escòries te’n pot endur a la mar gran de l’estupidesa.
Per molt que els mitjans públics ho vulguin silenciar; per molt que s’intenti desacreditar la contesta des de la majoria absoluta i absolutament forassenyada del parlament nostre, la puixança de qui estreny les dents i els punys per contradir tanta injustícia i dur la contrària al desgovern és un valor en alça.
Comencem la lectura de l’”Error o la vida”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!