marginàlies

Segons les darreres dades de l’Institut Nacional d’Estadística corresponents al 2014, a les Illes Balears, a les presons de Palma i d’Eivissa, hi havia, entre preventives i penades, 1.728 persones, 1.587 homes i 141 dones. Són milers de persones invisibilitzades, tancades en establiments tancats regits per les seves pròpies regles impermeables a la vida corrent i domèstica, la vida de les quals, malauradament,  importa ben poc a ben poca gent. Com si estant en presó la condició humana quedàs en suspens.

L’atansament a aquestes vides aombrades que paguen la pena per tota mena de faltes i delictes no és moneda corrent, raó per la qual els testimoniatges de qui s’hi apropa esdevé material de primera mà per no perdre el pols als apartats per llei dels àmbits relacionals.

Nicolau Colom i Martí és un nonagenari  bunyolí de soca-rel  que des de fa vint anys i a través de l’associació Pastoral Penitenciària, visita regularment  la presó de Palma. Encuriosit de mena, d’aquests anys i d’aquestes visites  n’ha anat fent un dietari, una part del qual ha reunit en el volum “Vivències a la presó de Palma contades per un voluntari de Pastoral Penitenciària”, que Lleonard Muntaner, editor, acaba de publicar a la seva col·lecció Maregassa.

Nicolau Colom parla planerament i plena. Cuida força l’expressió en parlar de la presó, de les seves servituds  i dels presoners, d’allò que manifesten sense embuts i del molt que callen. I ho fa a cor obert i mans enlaire, sense recels, la qual cosa li permet fer volar a voler l’humor i la ironia, i quan cal, la crítica més amable –i no per això menys àcida- al funcionament d’un submón hermètic, de compartiments que sempre tanquen, que mai no obrin.

Lectura recomanable, sens dubte, i no sols per als qui tracten amb persones en destret: en presó i tot, la condició humana no cessa.