marginàlies

La fidelitat de la llum sorprèn
les paraules enganxades als arbres
que empaiten ocells inclassificables.
Els sorolls no esguarden la solitud
forçada ni la nit es preocupa
de la fam vella dels intemperaires.
Ens hem avesat a l’atrocitat
i a la voracitat insaciable
del germà proïsme i el parenostre.
No es fa l’amor a la terra ni s’arma
la pau, només es fecunda el silenci
que foragita l’ombra alliberada.
Farem bé si embolcallem el cos d’aigua
dels illencs amb cel•lofana de foc.