marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

29 de febrer de 2012
1 comentari

LLEFRE DE TU

Club Editor acaba de presentar “Llefre de tu”, de Biel Mesquida, un text que depassa les fronteres dels gèneres i formes literaris per crear un còrpus lletraferit al servei del gaudi, del plaer, de la bellesa, de la vida. Es tracta d’una obra altament seductora, un esclat de llum, de mots, de juguera, de passió, als antípodes de la literatura deprimida o deshidratada.

Ja sabíem que Biel Mesquida té bona mà per l’escriptura i que mans posa a les seves construccions perquè esdevinguin material altament sensible, però en aquesta nova aportació, hom diria que aquesta prensilitat, augmenta de manera considerable.  

Dues línies, com qui diu, li basten, a Biel Mesquida, per engolir el lector i fer-lo traüllar a plaer per l’univers de Son Asgard, el lloc del món des d’on tot es revela: “Aquí trob una certa pau, la solitud dolça, la saviesa folla i el riure fi, el silenci del mut i la bellesa de l’amador”. Dues paraules bielmesquidianes són suficients per fer-nos gabinet endins i observar com escriu meticulosament el seu món; com aquest univers esdevé el món, enterament; la terra de tothom, l’agre de tot mot, el temps de totes les hores. Un cosmos, en fi, on  “Just vull pensar l’imprescindible i sentir a balquena”.

El passeig lector no coneixerà la incomoditat, però sí les conseqüències sempre plaents de les estrebades, dels pessics i de les proclames de la bellesa més sorprenent i corprenedora: “L’amor es viu en la violència de la pèrdua amor meu”. Així, qui llegeix “Llefre de tu” es deixa endur confiat i encuriosit per una veu escrita que rella l’aire, que descriu –o des-escriu?- la memòria. Una veu-en-escrit que diu allò que hi ha al voltant de cada cosa i ho fa amb precisió, fregant la meticulositat. Com dirà el narrador a “Cap detall no és inútil”, “es tan llarg el temps de ser morts / que cal saber fins als àtoms això que anomenam vida”.

Destaca molt la naturalitat amb què parla el narrador d’aquesta esplèndida llepolia literària. Una impulsivitat que tan aviat incorpora referències d’altres creadors en la seva pròpia creació com descriu, per exemple, el naixement d’un insecte com si no n’hagués nascut cap, d’insecte, abans d’aquesta descripció. I passa d’un estat a un altre, d’això a allò sense perdre mai la substància ni el delit per contar, per dir, i dir ben dit i apassionada. El narrador ho dirà així: “Em sembla mentida la facilitat que tenc per passar del fons abissal dels meus desveris a l’apoteosi solar del paisatge ressec i aromàtic que ens duu cap al mar”.

“Llefre de tu” és una festa dels sentits i de l’expressió d’aquestes sensualitats; del vocabulari catalanesc i de les giragonses, de les contorsions que fa per ser llampant. Sap el nom de gairebé totes les coses i sensacions, Biel Mesquida, i quan no troba el mot precís o la paraula clarent, en forma una d’un parell: colortrèmol, llenguatrets, ego-grafia, cervelltremolar, espertremol, nomoramor, desperllongar… I tot per no perdre mai el rumb que marca l’exigència: “Fer del llenguatge expressió artística, aquesta és la feina difícil i plena de miratges, ofecs, defalliments i fracassos”.

“Llefre de tu” és un llibre de revelacions, un escrit de vida fet a partir de les partícules de natura viva o morta; dels fragments de l’escriptura i del verb. Un plec –o plagueta, que és més propi de l’autor- fantàstic que, per moments, pren les traces d’un guió cinematogràfic perquè el lector en faci la pel·lícula que més li carndegallini la pell i el desig. Un text, en definitiva, que s’afica en la pell del lector “com una agulla sequera d’aquelles que servien per cosir les sobrassades”.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Amable Jaume, quin gust aquella recordança que em regalares ahir a Quart Creixent! Mestre Moll fent feina, concentrat al seu despatx de Torre de l’amor i aquest aprenet de poeta, un xitxarel·lo jovençà, signant i numerant els cinc-cents llibres de l’edició primera del llibre de poemes Notes de temps i viceversa. El teu cos va fer la foto més bella que ahir em regalares amb paraules alades. Gràcies!
    I moltes de gràcies, també, tan bé, per aquestes paraules de lector de Llefre de tu que m’han donat mil i un cavalls de força per no aturar-me d’enfilar lletres, fonemes, paraules, frases i idees d’aquest estimada llengua catalana amb la qual pensam, sentim i vivim. I fer-la viure, lluitar-la, vivificar-la, tensar-la, reviscolar-la sempre seguit pels segles dels segles!!! Una aferrada! Biel

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.