marginàlies

Sí, per ventura plorarà sant Llorenç, anit, i qui vegi caure alguna llàgrima tan breu com apressada s’estremirà i tot per molt que no entengui allò que està admirant. Les llàgrimes d’aquest sant no figuren com a esca turística perquè les nits d’aquestes illes col·lapsades i a tocar de l’esclafit s’han fet per mirar en terra, passar de balcó en balcó, fer-se autoretrats estúpids arriscant-hi la vida, beure suc de graduació variable com més millor, deplorar o ignorar els autòctons i el seu parlar, i provar d’al·lucinar amb alguna substància adulterada, òbviament, perquè és sobre la putrefacció de tots els ambients i àmbits que un puny de neonegrers neden en la sobreabundància a costa dels neoesclaus als que en cap cas se’ls ha de facilitar la feina, ans al contrari. On s’ha vist mai posar llits enlairables als hotels per facilitar la feina de les esclaves que netegen aquests establiments? Tampoc no sembla gaire probable que sant Llorenç plori per aquests greuges i oprobis.