marginàlies

Avui fa vint-i-cinc anys que agents de l’estat salvadoreny d’aleshores (al capdavant del qual hi havia Alfredo Cristiani) assassinaren Ignacio Ellacuría, el jesuïta nascut a Portugalete el 1930. Amb ell assassinaren cinc jesuïtes més, una dona i la seva filla. Les raons, senzillament perquè es posaren al costat dels sofrents, dels sens-vida, tot denunciant les atrocitats de tota mena (econòmica, política, social i humana) que cometien la majoria dels governs d’Amèrica Central sotmesos als interessos de les poderoses oligarquies dels seus respectius països.

Ellacuría va ser un dels precursors de la Teologia de l’Alliberament, corrent de l’Església Catòlica fortament contestat per l’Església oficial i en la qual hi confluïren talents com el del bisbe de Balsareny Pere Casaldàliga o Jon Sobrino, barceloní de naixement. Jon Sobrino, precisament, també hagués mort aquell dia si no hagués estat per una conferència que feia a Thailàndia. De Sobrino és l’expressió “misericordiosos conseqüents” en referir-se als màrtirs com Ellacuría i els seus companys o anteriorment el bisbe Òscar Romero.

“El que connota primerament el martiri és amor. I amor a la gent que passa gana i que pateix més que el propi màrtir. Quan hom ha vist que els assassinats a El Salvador han estimat els pobres d’aquest món i els han defensat (un concepte que s’usa poc), conseqüentment han estat els misericordiosos conseqüents. Aquests són els màrtir: els de l’amor sostingut. En els països del primer món no es valora l’amor. Aleshores, quins conceptes previs hi ha per posar el martiri al cap?”.

Així ho deia Jon Sobrino al periodista Antoni Bassas en una entrevista que li va fer a TV3 el 10 de febrer de 2003.

Fa 25 anys que el poble declarà sants els assassinats del 16 de novembre de 1989 a El Salvador.