marginàlies

Entre les mans, santuaris d’orquídies.
A la rada, naus de misericòrdia.
Voleien les veus de les torrenteres
i els colors retrets de les papallones
Solquen la terra els mots que desdenyàrem
per ser massa clars en fer la proclama
de la negligència i la traïda.
Dels palaus mai no en neixen les aurores
ni en els ulls dels infants moren els dies.
Els ciclops esperen en les andanes
els trens desballestats de la memòria,
la carn crua de l’oblit i del descrèdit.
A la galta, la besada afligida
dels llavis aventurers que desitgen
trobar la pau errant de la quimera.