tot de cossos vessant bellesa
dansant en un abocador
incontrolat de porqueria
entre rates afamegades
i ferralla reclamant l’òxid
recercant l’alegria fera
del que ja no és ni té espera
del que abandona la certesa
del que crida els rosegadors
com si la mort tingués memòria
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!