marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
4 de juny de 2014
0 comentaris
LES TROBADES CASUALS DEL PRESIDENT I LA VAGA DE FAM QUE MENYSPREA
L’única manera de poder parlar -és un dir- amb l’impresident Bauzá és topar-te’l fortuïtament en la porta d’embarcament d’un aeroport illenc, dins l’avió mateix o en els corredors decadents i poc agradosos del Parlament de les Illes Balears. Ves per on, la responsabilitat de la ciutadania de l’arxipèlag ha trobat l’antídot a la negativa presidencial de concedir l’audiència i la paraula als representants legítims d’aquells col·lectius que tant ha ofès.
En les últimes setmanes o dies s’ha topat amb diversos docents abillats amb els respectius uniformes verds que tanta urticària li encomanen, que l’han escomès educadament -que per això són mestres- tot expressant-li la necessitat apressant de parlar de tu a tu per mirar de solucionar el mullader que ha armat per servitud ideològica en els centres escolars illencs. Ahir mateix va ser un sindicalista, Gabriel Caldentey, qui l’escometé en els corredors parlamentaris després que quatre companys seus fossin expulsats de l’hemicicle per mostrar unes pancartes al·lusives a la seva manca de voluntat dialogadora.
Dit de passada: mai no entendré com és que els parlaments reserven tan pocs llocs per als ciutadans i que aquests, que estan dins ca seva, no puguin intervenir. Dit de segona passada: per què a la sala adjunta a la del plenari del Parlament se li diu “de les passes perdudes”, calcant l’expressió del Congrés dels Diputats? En això i tot hem de manifestar el nostre provincianisme?
Tornant al fil, l’impresident ja no podrà al·legar ignorància del que li reclamen els docents, ja que li ho han dit a la cara. Clar que se n’ha sortit amb alguna d’aquestes frases seves que no diuen res però que importunen l’espai sonor amb embarbussaments gens polits. Això, si l’endemà no surt dient que té la millor consellera d’educació del món, la qual cosa posa de manifest el valor que atorga a l’educació. O si no surt la inefable Camps Bosch, Joana M., dient que no troba interlocutors vàlids.
Ja que sembla que Bauzá ha trobat el gust a les topades fortuïtes amb els que no són de la seva minsa corda extremosa, ben bé podria fer-se el topadís amb Jaume Sastre, el mestre que ja fa vint-i-vuit dies que no menja tot esperant que ell, l’impresident, s’assegui amb els docents i parli fins a arribar a un acord. Que passi per Sa Casa Llarga, on manté el dejuni estricte Sastre, que és una casa gran de les segones vides o els segons i tercers usos de les persones, les coses i els esperits. Convé que hi passi, ni que sigui per demostrar que, tot i el mal que ens ha fet als illencs, encara li queda un bri recòndit de sensibilitat i respecte.
Dit de passada: mai no entendré com és que els parlaments reserven tan pocs llocs per als ciutadans i que aquests, que estan dins ca seva, no puguin intervenir. Dit de segona passada: per què a la sala adjunta a la del plenari del Parlament se li diu “de les passes perdudes”, calcant l’expressió del Congrés dels Diputats? En això i tot hem de manifestar el nostre provincianisme?
Tornant al fil, l’impresident ja no podrà al·legar ignorància del que li reclamen els docents, ja que li ho han dit a la cara. Clar que se n’ha sortit amb alguna d’aquestes frases seves que no diuen res però que importunen l’espai sonor amb embarbussaments gens polits. Això, si l’endemà no surt dient que té la millor consellera d’educació del món, la qual cosa posa de manifest el valor que atorga a l’educació. O si no surt la inefable Camps Bosch, Joana M., dient que no troba interlocutors vàlids.
Ja que sembla que Bauzá ha trobat el gust a les topades fortuïtes amb els que no són de la seva minsa corda extremosa, ben bé podria fer-se el topadís amb Jaume Sastre, el mestre que ja fa vint-i-vuit dies que no menja tot esperant que ell, l’impresident, s’assegui amb els docents i parli fins a arribar a un acord. Que passi per Sa Casa Llarga, on manté el dejuni estricte Sastre, que és una casa gran de les segones vides o els segons i tercers usos de les persones, les coses i els esperits. Convé que hi passi, ni que sigui per demostrar que, tot i el mal que ens ha fet als illencs, encara li queda un bri recòndit de sensibilitat i respecte.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!