marginàlies

Constatar la vitalitat totalment recuperada de la norantina després d’haver-li operat el maluc dret fa trenta-dos dies i de rompre’s el cap del radi, el fa sentir ancià; més guarit que guaridor. I encara més quan la dona li confirma el canvi climàtic: costa tant reconèixer la tardor, li diu consirosament en caure en el compte que ja som a dia 21 d’octubre. Quan ella era una nina, li diu amb els ulls ben clarents, fa una eternitat, emfasitza, en començar el novembre fèiem la passa del torró, que era la recollida de l’oliva que havia caigut sense haver acabat de madurar. Era de molt mala qualitat, aquesta oliva que li deien torró, i feia un oli prou xerec, però aleshores s’aprofitava tot perquè de menjar n’hi havia ben poc. I és quan ell s’adona que, per molt entrat en anys que maldi per viure a ple pulmó i consciència, serà torró fins que fineixi; que mai no madurarà prou per deixar fet res adret.