marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
23 d'octubre de 2012
0 comentaris
LA MIRADA QUE TRESCA NÚVOLS
L’eternitat és el record, diu el peix a l’ombra de colors del mariner que plora l’absència de l’estimada al bell mig de la barca de tres veles. Les moles de molí no saben nedar, bon mariner, canta la sirena per mirar d’endolcir-li la mirada que tresca núvols enllà el vol d’altura d’alguna au venturera. Sols vull veure la densitat interior de les persones, deia a través de les llàgrimes l’aimada, a punt d’escriure una carta com les que enviava la seva besàvia al seu besavi que féu la guerra d’Àfrica i participà en el desembarcament d’Alhucemas. La millor aigua és la que es confon amb l’aire, li xiuxiueja a l’orella sa mare, que li costa veure tan moixa sa filla. Son pare, però, que no és ningú si no és entre llibres, li recita amb veu barítona que mai no ha de témer la imaginació i que és en els somnis on comença la responsabilitat, com deia Yeats. Ai, filla: la nostra vida és un somni escapat incomprensiblement d’un altre somni errant. I per això és, essencialment, extinció.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!