marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

7 de febrer de 2015
0 comentaris

VORACITAT DE BULDÒZER, DIETES DE CIMENT

Passant per les obres disforges del segon cinturó –certament, és una segona corretja de tortura a la cintura de Palma- em demanava quants de quilos de ciment o metres d’asfalt ens corresponen individualment als illencs i, més concretament, als mallorquins. Segur que ningú no n’ha tret la xifra i seria més que necessari saber-la per poder pensar-hi.

Diuen els que decideixen projectar i executar autovies, autopistes, rotondes, desdoblaments de carreteres i altres intervencions viàries de gran calat i pressupost, que aquestes obres són molt necessàries per mantenir en primera línia l’oferta turística de l’arxipèlag i, en conseqüència, la nostra prosperitat. Sent així, sobretot els mallorquins, hauríem de ser dels més rics del vell continent i no ho som, ans al contrari.

Sostenen també els que n’entenen de les coses que sobrepassen la comprensió mitjana de la població, que l’obra pública és molt necessària per mantenir els nivells òptims d’ocupació i el dinamisme econòmic de les illes. S’ha vist i comprovat que rere tanta obra castigadora del territori, menyspreadora de tot el patrimoni que enruna sense cap mania i caríssima, hi nia la cobdícia més extraplanetària i l’abús més intolerable; que lluny dels beneficis comunitaris s’hi juga el lucre particular d’una tropa de facinerosos amb corbata a costa de tots, però sembla que aquestes reflexions no són més que demagògia baratíssima i ganes de tocar el cul a Judes.

Els que ens oposam a tant de càstig carreter i a tant d’excés constructor a zones concretes que el darrer que demanen és totxo, passam per ser capbuits escapats de la prehistòria i que volem retornar al temps del foc i la roda. És clar que això no és fer demagògia ni voler desacreditar de rel qui pensa que un model de creixement global molt més d’acord amb la carnadura humana i territorial seria molt més responsable, ric i pròsper que aquestes megalòmanes intervencions que, tanmateix, no aporten res de bo llevat d’una doblerada recaptada entre tots per omplir un grapat ben magre de butxaques.

D’aquí a poc es faran les eleccions locals i provincials, i se’n parlarà poc, d’aquests projectes buldòzers “perquè creen riquesa i llocs de treball”. Riquesa per a qui? Arriba a tothom, aquesta riquesa que ens suposa tants sacrificis comuns?

I ja que hi som, demanem-nos qui pensa el país i ens ho diu tal com raja.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.