Caldrà que a les Illes Balears, hi aneu més fort d’aquí endavant, doncs ja veieu com les gasten aquesta gent del P.P. estigueu a l’aguait els enemics de la vostra llengua els teniu dins de casa principalment, i no tant a la meseta.Van entrar a Illes enfredorits cercant ‘escalf, però una vegada calents van envoltant la vostra llengua intentant ofegar-la o com a minim minimitzar-la.Podríem aplicar aquí la faula de la gallina i serp, que aquella en veure-la mig morta de fred un dia d’hivern es va compadir d’ella posant-la sota les seves ales, cuàn la serp va reaccionar per l’escalfor va rodejar-li el cos fins que la va ofegar.
marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
1 d'agost de 2013
2 comentaris
EL COSMOPOLITISME QUE SEGREGA
Aquesta setmana, o aquests darrers dies, el batle de Palma, l’excel·lentíssim senyor Mateo Isern Estela, el dirigent peper illenc amb millor premsa pel seu suposat tarannà obert, dialogant, simpàtic i trempat, ha demostrat que lingüísticament és tan segregador i segregacionista com l’impresident Bauzá.
El senyor batle de Palma no ha dubtat un sol moment ni li ha tremolat gens el pols a l’hora de signar l’adaptació de Cort a la Llei de la Funció Pública -o de la ignomínia- que fa fora el català de l’administració pública illenca. D’aquesta manera, sols un de cada cinc funcionaris municipals caldrà que conegui la llengua pròpia de l’Ajuntament de Palma, això és, aquelles places que, segons el parer de l’equip de govern, tracten directament “amb el públic”. Queda clar, per tant, que una cosa són els ciutadans i ciutadanes, i l’altre “el públic”. Qui va a pagar una multa o a demanar una informació, és “públic”; qui demana de parlar amb el secretari o secretària, per posar un exemple, és ciutadà. Públic vol dir populatxo i amb la púrria cal ser condescendent i entendre’l. Per a gestions d’alta volada, no cal conèixer ni emprar la llengua bàrbara del lloc.
Si això no és apartheid, excel·lentíssim senyor batle, que ho rebati entenedorament, i si n’és capaç, el vostre regidor de Cultura i Esports, Fernando Gilet. Queda clar que, per llei, amb la llengua pròpia d’aquestes illes no es pot anar a tots els negociats, departaments i altres xibius administratius. Per a l’administració pública de l’arxipèlag el català és prescindible, legalment obviable.
Mateo Isern Estela diu literalment al web institucional que “el nostre objectiu és un impuls en el desenvolupament econòmic i social que projecti la ciutat cap a l’excel·lència i cap al futur”. Es veu que en aquesta projecció i en l’impuls econòmic i social isernenc no hi té lloc ni el català ni els catalanoparlants. I per reafirmar-se, convoca els premis Ciutat de Palma de poesia i novel·la indistintament en castellà i català. Deixen de convocar-se separadament per “millorar la convivència”, segons Fernando Gilet, i es posen tots dins un sac perquè un faci nyic i l’altre faci nyac. Diu el regidor d’esports i cultura partitpopularista de l’Ajuntament de Palma que “es tracta de recuperar la gent que fins ara havia donat l’esquena als premis” i que “tornin a representar tota la ciutadania”. S’entén que “la gent” són els escriptors en català. O no, senyor Gilet?
Queda clar que el cosmopolitisme isernenc no és d’aquest món de lletres i versos: és de la passionforpalmademallorca que, pel que es veu, només aixeca la seva, de passió.
Si això no és apartheid, excel·lentíssim senyor batle, que ho rebati entenedorament, i si n’és capaç, el vostre regidor de Cultura i Esports, Fernando Gilet. Queda clar que, per llei, amb la llengua pròpia d’aquestes illes no es pot anar a tots els negociats, departaments i altres xibius administratius. Per a l’administració pública de l’arxipèlag el català és prescindible, legalment obviable.
Mateo Isern Estela diu literalment al web institucional que “el nostre objectiu és un impuls en el desenvolupament econòmic i social que projecti la ciutat cap a l’excel·lència i cap al futur”. Es veu que en aquesta projecció i en l’impuls econòmic i social isernenc no hi té lloc ni el català ni els catalanoparlants. I per reafirmar-se, convoca els premis Ciutat de Palma de poesia i novel·la indistintament en castellà i català. Deixen de convocar-se separadament per “millorar la convivència”, segons Fernando Gilet, i es posen tots dins un sac perquè un faci nyic i l’altre faci nyac. Diu el regidor d’esports i cultura partitpopularista de l’Ajuntament de Palma que “es tracta de recuperar la gent que fins ara havia donat l’esquena als premis” i que “tornin a representar tota la ciutadania”. S’entén que “la gent” són els escriptors en català. O no, senyor Gilet?
Queda clar que el cosmopolitisme isernenc no és d’aquest món de lletres i versos: és de la passionforpalmademallorca que, pel que es veu, només aixeca la seva, de passió.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!