El centre UNESCO de Catalunya (Unescocat) deixarà momentàniament de construir ponts i de trencar fronteres. Segons ha comunicat al seu web, ha suspès les seves activitats per les dificultats econòmiques que a tots ens argollen o escanyen. Així mateix, els seus responsables estudiaran de prim compte la situació i la manera d’evitar el tancament definitiu.
Mala nova, aquesta. L’activisme cultural, almenys momentàniament des d’aquest centre, perd pistonada i hom pensa que, en la situació que ens trobam, no ens podem permetre augmentar encara més les trontollades en un camp tan sensible i de primer ordre en la construcció de consciència en els nostres Països. Ara mateix i en l’àmbit cultural i sociolingüístic no podem fer roïssos ni permetre que es malmeni cap element de l’einam que ha de fer possible seguir ser qui som amb tota dignitat i plenitud.
Ningú no diu que sigui bo de fer sobreposar-se a adversitats d’aquesta envergadura i bé ho saben les entitats d’aquest sector, modestes o no tant, que fan tota mena de cucaveles per arrecerar-se del temporal de retallades i altres cops econòmics estabornidors. Les entitats públiques ja no injecten els recursos econòmics que calen per mantenir vives aquestes flames i el sector privat, passant-les tan magres, no pot fer-se càrrec d’aquesta contribució. Les necessitats, però, segueixen acuitant i ja sabem que tant la llengua com la cultura catalanes només ens tenen a nosaltres per difondre-les i prestigiar-les arreu com es mereixen. En aquest sentit, convé no oblidar que tot allò que deixem de fer per enfortir-les, acabarà actuant contra elles i contra els nostres drets tant lingüístics com cívics. Per això, tot i el cost que suposi, no hem de permetre que s’apagui la llum ni del centre Unescocat ni de cap de les entitats que, en tot el nostre domini lingüístic, malden per preservar-nos els mots i la dretura catalanament cívica.
No hi sobra recordar que Unescocat es va crear l’any 1984 per tal de fer present la UNESCO a Catalunya i la cultura i llengua catalanes a la UNESCO. Vol esdevenir un referent en la gestió de la diversitat i reafirma el compromís amb els valors essencials dels drets humans, la cultura de la pau, la pluralitat cultural, la biodiversitat i el diàleg entre les cultures. Unescocat vol “construir ponts i trencar fronteres” a Catalunya, a la Mediterrània i a les plataformes intergovernamentals, mitjançant una acció innovadora i transversal fonamentada en els principis del desenvolupament sostenible, la cohesió social, l’aprofundiment democràtic i la identitat nacional. Unescocat manté relacions oficials amb la UNESCO i té estatut consultiu prop de l’ECOSOC i del Departament d’Informació Pública de les Nacions Unides.