marginàlies

Deia que necessitava escriure a mà, veure com les paraules van sent sinuosament seguint la camada incerta que va del cervell al cap dels dits que menen el bolígraf.Necessitava, deia amb els ulls entabanats,
construir històries amb la mà trèmula i el cap esvalotat. Volia fer versos per poder dir l’impossible o per aproximar-s’hi fins a cremar-se les pipelles. Volia versificar, precisava, per festejar el caos, per perdre’s en l’abisme que circumden les raons, per percebre endins la hipocondria del benestar.Delejava
fer el signe de la pau amb un vers aganivetat que corrompés la beneiteria dels pusil·lànimes i la contenció dels virtuosos. Deia fluixet però clar que volia escriure per distingir-se dels serfs, dels fàmuls dels dèspotes, dels servidors dels que serveixen tocats de levita, dels que manen engiponar-nos l’orgull. Escriuria ulls clucs, si calgués, no es cansava de dir, per donar forma al crit que acula l’estupor i, sobretot, el tedi.