marginàlies

el parrupeig a tocar d’una tórtora
que no trenca el son de la moixa
estesa a l’ombra calda de la ciques

el rellotge a punt de tocar les quatre
la bellesa pertorbadorament
nua de l’Anticrist de Lars von Trier

una mosca adulta orbitant histèrica
sobre el cap en vigília que sua
i el silenci del que es mor desitjant-ho

trenta-quatre graus de temperatura
i una humitat del trenta-sis per cent
que provoca sensacions hipnòtiques

una becada breu, el somni efímer
d’una cabana de fusta entre roures
en un bosc encatifat de falgueres

acreix el desig de ser pluja i boira
i de fer el segon cafè que atrinxeri
la intransigència de la calor