marginàlies

Per un instant s’ha fet un silenci absolut –com el que ens va parir a la seva imatge i semblança-  després que el rellotge de la vila tocàs les sis del capvespre, i fruit d’aquest estat prodigiós hom sentia que podia percebre la ingravidesa, que la pell i l’esperit assaborien la mena de plasma on hi fan vida els estels i els forats negres d’aquest univers nostre que ningú sap on va ni què vol; ni què hi feim nosaltres, negligents passavolants de la vida.

Un instant, només, que tanmateix ha bastat per constel·lar les idees que més pateixen a  l’hora d’expressar-se.

El que ha imposat el retorn a la realitat més desconsiderada ha estat el cruixit del badall d’una magrana agra que fruïex d’exhibir la clivella, talment un ventre obscenament esbotzat,  i l’esvalotament dels seus grans que no saben què han de fer amb la llum que els pertorba.