marginàlies

Segueixen empresonades deu persones bones per voler exercir el dret d’emancipació del seu poble. Segueixen recloses les seves veus dignes, pacífiques i dignificadores. Elles i les idees per les quals estan entre barrots segueixen sent objecte d’infàmia i blasme, criminalitzades i criminalitzant tot allò que diuen i desitgen. I tot, segons diu el poder absolut del 155, per restituir la “normalitat democràtica” que aquestes deu persones, juntament amb els consellers exiliats a Brussel·les, malmeteren, descarabutaren. Increïble. Es veu que és d’una netedat democràtica exemplar i admirable dissoldre per la força un Parlament elegit democràticament per debatre i votar l’autodeterminació a la que té dret tot poble, tot el dret.

Fruit d’aquesta “normalitat” passada pel sedàs de la dreta més obtusa han prohibit el llaç color groc, que representa les deu persones preses, en segons quin recintes i moments; i dir que són presos polítics i escriure-ho així a pancartes i altre suports. Per això, la censura torna a formar part de la “normalitat democràtica” com també la persecució judicial de tot aquell que no pensa com ho fa l’unionisme més estret de via i de mires. La por torna a ser inoculada i les amenaces han pres una fua imparable per treure encara més llustre a la seva peculiar normalitat democràtica.

Fins dilluns no sabrem si el jutge Llarena decreta la llibertat sota fiança a les deu persones empresonades injustament. Es farà molt llarg el cap de setmana, com eterns són els dies que fa que estan entre reixes.